El procés d'electrificació del parc automobilístic avança amb pas ferm a Europa, però no està exempt de matisos. Un estudi recent revela que un de cada tres conductors de cotxe elèctric estaria disposat a pagar per tornar a un model de combustió. La xifra, tanmateix, conviu amb una altra realitat: la majoria d'usuaris de vehicles elèctrics es declara satisfeta amb la seva elecció i no contempla tornar enrere.

No és cap secret que el vehicle elèctric ha redefinit la conducció quotidiana. El lliurament immediat de parell, l'absència de soroll mecànic i un manteniment més senzill són aspectes àmpliament valorats. A això s'hi suma una conducció més suau i lineal, especialment apreciada en entorns urbans i trajectes diaris. Aquests factors expliquen que una part majoritària de propietaris no contempli tornar a motors tèrmics.

La percepció positiva també està estretament vinculada a les condicions d'ús. Aquells que disposen d'un punt de càrrega domèstic gaudeixen d'una experiència més còmoda i econòmicament avantatjosa. Recarregar a la nit a casa, amb tarifes elèctriques optimitzades, redueix de manera considerable el cost per quilòmetre enfront de gasolina o dièsel. En aquests casos, la mobilitat elèctrica encaixa de manera natural en la rutina diària.

No obstant això, el grau de satisfacció disminueix en determinats perfils de conductor. L'experiència canvia quan la recàrrega depèn en major mesura de la infraestructura pública o quan el vehicle s'utilitza amb freqüència per a desplaçaments de llarga distància.

Càrrega, costos i autonomia: els punts crítics

Entre els qui valoren tornar a la combustió, el motiu principal sol estar relacionat amb la recàrrega. La xarxa pública ha crescut de manera sostinguda, però encara presenta desigualtats territorials i problemes puntuals de disponibilitat o funcionament. En viatges llargs, la planificació prèvia es converteix en un element imprescindible i, en alguns casos, en una font d'incertesa.

Cal destacar que el factor econòmic també influeix de manera decisiva. L'estalvi promès per la mobilitat elèctrica no sempre es materialitza quan la major part de l'energia s'obté en estacions de càrrega ràpida, on el preu per quilowatt hora és significativament més elevat. En aquestes circumstàncies, la diferència de costos enfront d'un vehicle de combustió es redueix, especialment si es fan molts quilòmetres en autopista.

L'autonomia continua sent un altre dels elements sensibles. Tot i que les xifres homologades han augmentat en els últims anys, les condicions reals poden variar en funció de la velocitat, la climatologia o l'ús de sistemes auxiliars com la calefacció i l'aire condicionat. En recorreguts prolongats per autovia, el consum s'incrementa i obliga a fer més parades de les inicialment previstes.

Per tot això, el debat no gira entorn de la viabilitat tècnica del cotxe elèctric, sinó a la seva adaptació a diferents perfils d'usuari. La majoria de conductors es mostra satisfeta i aprecia els seus avantatges, però existeix un segment que demana millores en infraestructura, autonomia real i previsibilitat de costos. L'evolució d'aquests factors serà determinant per a consolidar una transició que, malgrat les reticències puntuals, continua avançant amb fermesa.