L'Ibex ha pujat aquest dimecres un 2,73% i l'Eurostoxx un 1,92% mentre que Wall Street s'orienta a l'alça després de diversos dies negres als mercats. Es pot afirmar que la tempesta ja ha passat? Jaume Puig, director general de Gaesco, considera que aquest gir positiu no hauria de sorprendre ateses les condicions financeres actuals. Segons la seva opinió, des de l'inici d'aquest any 2016, res en essència no ha canviat. Aquestes són les claus:

a) Els mercats van caure fins al 20 de gener, després es van recuperar i han experimentat un nou descens. Amb això, al tancament de dilluns, 9 de febrer, els mercats s'han situat a un nivell una mica inferior als mínims de gener (un 5% inferior l'Euro Stoxx 50, un 4% inferior l'Ibex 35, i un 0,4% inferior el S&P 500).

b) Els mercats nord-americà i anglès, han caigut menys. Són els més eficients del món. El S&P 500 ha caigut un -9,4%, el FTSE 100 anglès un -9,8%, l'Euro Stoxx 50 un -16,3% i l'Ibex 35 un -16,9%. Curiós fet per a aquells que argumenten que la por escènica podria provenir d'una hipotètica sobrevaloració del mercat nord-americà.

c) Hi ha al mercat ordres de venda forçades. Provenen, en primera instància, dels Fons Sobirans dels països relacionats amb el petroli. Davant del descens del preu del cru i els dèficits pressupostaris que això els porta, realitzen vendes de Renda Variable per equilibrar-los. En segona instància, vénen dels denominats fons VAR, que són aquells que tenen un límit de pèrdues per fullet d'aquí a un any natural. En aquest cas, els ha penalitzat el fet que el descens hagi estat a començament d'any. Això els obliga a tancar posicions una vegada s'apropen als nivells de pèrdues màxims permesos en un any, que no podran obrir de nou fins a l'any següent. Si el descens, per exemple, s'hagués produït a l'agost, després d'una alça prèvia del mercat, no s'haurien vist obligats a vendre. Existeixen també algunes companyies d'assegurances que han hagut de vendre una part de la seva cartera per motius similars. Aquestes vendes forçades inicials sempre arrosseguen els inversors del tipus seguidor de tendència, els que venen quan els mercats han caigut prèviament i que compren quan han pujat.

d) L'inversor institucional de llarg termini no està venent, malgrat que representa la majoria del volum. Pot observar-se aquest fet mitjançant l'escàs volum negociat amb què s'estan produint aquests descensos de principis d'any. Els volums negociats són molt moderats en comparació amb els de les dents de serra importants que hi ha hagut aquests últims anys. Per exemple, en l'Euro Stoxx 50, els volums negociats actuals són aproximadament la meitat respecte als que hi va haver en els descensos d'agost 2011, de maig 2012 o d'octubre 2014.

e) La situació fonamental s'ha enfortit en aquest període:

Publicació de resultats als EUA: 68% de resultats publicats. Per cada empresa que ha presentat pitjors resultats que els esperats, 3,5 els han presentat millors. Als EUA, les vendes han evolucionat segons el previst, mentre que els beneficis molt millor.

Publicació de resultats a Europa: 39% de resultats publicats. Per cada empresa que ha presentat pitjors resultats que els esperats, 1,05 els han presentat millors. A Europa, la sorpresa positiva més gran ha estat en les vendes, amb una ràtio d'1,7.

Publicació de resultats al Japó: 92% de resultats publicats. Per cada empresa que ha presentat pitjors resultats que els esperats, 1,06 els han presentat millors.

f) El sentiment inversor s'ha deteriorat molt menys que en altres ocasions. El sentiment inversor, que lògicament es deteriora amb cada descens, ha assolit nivells negatius similars als d'agost del 2015 o de mitjan gener del 2015, però molt més baixos, aproximadament la meitat, als que hi havia en els descensos que es van produir en els anys 2010, 2011 i 2012. Per descomptat, res a veure, seríem a una cinquena part, amb els de Lehman Brothers de l'any 2008.

g) La volatilitat es manté baixa, d'acord amb el sentiment inversor. El nivell de volatilitat VIX, el més rellevant del món, ha assolit en el pitjor moment de gener el nivell 30. Dilluns en va tancar 26,5. L'agost del 2015 va assolir el nivell 50, l'octubre del 2013 el nivell 30, el juny del 2012 el nivell 27, l'agost del 2011 i el juny del 2010 el nivell 48 i, per descomptat, a Lehman Brothers el nivell 90. No hi ha nervis en els inversors de llarg termini, on es troba el gran volum.

h) Els múltiples de valoració són molt baixos. L'índex Euro Stoxx 50 n'està cotitzant a un PER (relació entre el preu i el benefici de l'acció) 12 el 2016. L'índex DAX està cotitzant a PER 11, el mateix Ibex 35 està cotitzant a un PER 12 i a un PER 10,5 el 2017. El S&P nord-americà està cotitzant a un PER 15,5. Es tracta, sens dubte, de múltiples molt baixos que aconsellen compra.

i) Els arguments inicials donats per intentar “explicar” el descens (Xina i el petroli) evidencien dia a dia la seva escassa significació. Només una curiositat nova per afegir al ja comentat: la sobreproducció mundial de petroli és tan elevada que els magatzems terrestres de petroli estan absolutament atapeïts.

j) Nous i hipotètics arguments s'han afegit a última hora: una suposada recessió mundial futura, els problemes d'impagaments que generessin els productors de petroli fallits, i fins i tot la possibilitat d'un nou Lehman Brothers, aquesta vegada europeu. Cada un és més rocambolesc:

Quant a la primera, l'FMI acaba de publicar les seves previsions de creixement mundial, i indica que espera un creixement del +3,4% per al món aquest any 2016 i del +3,6% l'any vinent. Pel que fa al segon argument, és tan cert el problema com tan escàs el seu volum i el seu baixíssim impacte. I pel que fa a la tercera situació, hem denunciat llargament la sobrevaloració del deute, tant la Sobirana com la d'alt rendiment. Esperem que caigui molt més i que les borses pugin simultàniament. Es tracta de dues bombolles de sentit invers, una per cara i l'altra per barata. La situació té un punt de semblança a la viscuda l'agost del 2011, on es van produir fortíssimes caigudes sense cap causa justificant. Va ser aquell un dels millors moments de compra dels últims anys, com l'Ibex 35 a 6.000.

L'ideal és comprar quan el dolent és només el sentiment inversor i no les dades econòmiques. És molt més fàcil de girar. El que té de bo la història és que es pot repassar. Computeu els nivells d'aquests dies dels índexs borsaris i simplement compareu-los amb els del proper 31 de desembre del 2016. Esperem, no únicament que es recuperin les pèrdues d'aquest principi d'any, sinó que a més els índexs borsaris acabin l'any amb revaloracions entre molt positives i fortament positives.