Amb l’arribada del Sorteig de la Loteria de Nadal, es repeteixen —gairebé amb la mateixa puntualitat que els villancets— els dubtes legals i els conflictes de sempre: dècims compartits que acaben en disputa, problemes a l’hora de cobrar, preguntes sobre impostos i, per a aquells que resulten agraciats, una preocupació gens menor: com evitar que una fortuna s’esfumi en temps rècord. Carmen Pérez-Pozo Toledano, CEO de Grupo Pérez-Pozo i advocada especialitzada en gestió patrimonial, aclareix les qüestions més habituals que envolten el gran sorteig de l’any.
Què fer just després de guanyar la loteria de Nadal
Molts somien a guanyar la loteria, però pocs tenen un pla d’actuació en cas de resultar, efectivament, guanyador o guanyadora d’un gran premi del sorteig de Nadal. Això és important, perquè, tal com explica l’experta en gestió patrimonial Carmen Pérez-Pozo Toledano, el que es fa en els dies següents després de resultar guanyador d’un premi pot marcar de manera dràstica el futur dels nostres diners.
— El primer que ha de fer una persona que ha guanyat el Gordo de la loteria de Nadal és anar al banc?
No. Convé aturar-se i assessorar-se. El banc és una peça més de l’engranatge, però no ha de ser el punt de partida de l’estratègia. En els primers dies després del premi, el guanyador no està en condicions òptimes per avaluar propostes financeres complexes. Des de la gestió patrimonial professional, sempre recomanem definir primer l’estratègia legal, fiscal i patrimonial, i només després decidir en quina entitat, com i en quines condicions es cobra i es gestiona el capital. El termini per al cobrament del dècim premiat és de 3 mesos des del sorteig.
— Aleshores, què seria el millor que podríem fer just després de saber que hem guanyat la loteria?
Des d’una perspectiva patrimonial, el primer que ha de fer un premiat és protegir l’actiu i guanyar temps. El dècim s’ha de signar immediatament, documentar-se i custodiar-se de manera segura, però, sobretot, cal evitar decisions impulsives. Un premi rellevant no és només una alegria puntual: suposa un salt patrimonial que modifica la situació econòmica, fiscal i, en molts casos, familiar del guanyador. Afrontar-ho amb ordre des del primer moment és determinant perquè el premi es converteixi en una oportunitat i no en una font de problemes.
— En el cas de premis elevats, quins errors es cometen si no es tenen en compte aquest ordre?
L’error més freqüent és actuar per inèrcia. No totes les entitats estan preparades per gestionar patrimonis rellevants ni per oferir solucions adequades en una fase inicial tan sensible. Un altre error habitual és acceptar propostes d’inversió immediates sense una visió global del patrimoni, del perfil de risc o de les necessitats futures. En gestió patrimonial, l’ordre és clau: primer estratègia, després producte. L’entitat bancària serveix per custodiar el capital inicialment, però no per establir una estratègia patrimonial.
— Quins errors es cometen amb Hisenda per desconeixement: retencions, donacions encobertes, declaracions mal fetes?
El desconeixement fiscal és una de les principals fonts de problemes posteriors. Encara que el premi tingui retenció automàtica, els moviments posteriors dels diners (repartiments, ajudes, inversions) poden generar noves obligacions tributàries. Donacions encobertes, estructures mal plantejades o declaracions incorrectes poden suposar sancions rellevants. La planificació fiscal ha de formar part del disseny patrimonial des de l’inici.
Com cobrar un dècim de loteria premiat si és compartit
És força habitual compartir dècims de la loteria de Nadal. En aquest cas, si el dècim resulta premiat, l’experta en grans patrimonis del Grupo Pérez-Pozo també recomana pensar bé abans de fer cap pas.
— Què és el primer que hem de tenir en compte si el dècim és compartit?
La documentació és essencial. Si el dècim és compartit, s’ha d’acreditar clarament qui hi participa i en quina proporció. L’ideal és un acord previ per escrit, però també poden servir proves indirectes com missatges, correus o transferències. En la pràctica professional veiem que molts conflictes no neixen del desacord, sinó de la manca de formalització. Documentar correctament no és desconfiança, és bona gestió patrimonial.
— Quins problemes legals poden sorgir quan el dècim és compartit i no es va documentar correctament abans del sorteig?
Poden sorgir conflictes civils complexos entre familiars, amics o companys de feina, amb reclamacions judicials llargues i emocionalment molt costoses. Tot es converteix en una qüestió probatòria, o proves la voluntat de compartir i el pagament del dècim corresponent segons la participació amb documents o amb testimonis. Aquests casos evidencien la importància de l’educació financera i legal: anticipar-se als problemes és sempre més eficient que resoldre’ls després.
— I si una persona cobra el premi íntegre i després intenta repartir-lo “de paraula”?
Des del punt de vista legal i fiscal, és una situació d’alt risc. Hisenda pot considerar aquests repartiments com a donacions, amb la corresponent tributació, i a més poden sorgir conflictes si alguna part no rep allò acordat verbalment. L’experiència demostra que els acords informals, quan hi ha grans quantitats de diners, rarament funcionen. La formalització és imprescindible.
— Regalar diners a familiars o amics just després de cobrar pot convertir-se en un problema fiscal o legal?
Perquè sovint es fa sense planificació, sense documentació i sense analitzar les conseqüències fiscals. A més, pot generar desequilibris familiars i expectatives difícils de sostenir en el temps. Des de la gestió patrimonial professional, ajudar l’entorn ha de ser una decisió reflexionada, estructurada i coherent amb la sostenibilitat del patrimoni.
— En cas de pèrdua, deteriorament o robatori del dècim, quins errors solen agreujar la situació i dificultar el cobrament?
En cas de pèrdua, el tenidor del dècim és qui té dret al cobrament del premi, el dècim és un document al portador. En cas de robatori, realitzar la denúncia abans de la celebració del sorteig; a posteriori serà més difícil demostrar la veracitat de la denúncia. En cas de deteriorament, dependrà del nivell de deteriorament del dècim i de la valoració de l’organisme nacional de loteries de l’Estat.
Com gestionar el premi de la loteria un cop s’ha cobrat
Tots coneixem històries de persones que, després de guanyar un premi de la loteria, acaben arruïnades. Segons l’advocada Carmen Pérez-Pozo Toledano, per evitar això convé tractar el premi com el que és: un patrimoni que s’ha de gestionar amb criteri, estructura i visió a llarg termini. “La combinació d’educació financera, planificació patrimonial i assessorament professional és la millor garantia perquè un cop de sort no es transformi en un problema permanent, sinó en estabilitat, seguretat i llegat.”
— Quins errors de “nous rics” són els més típics després de guanyar la loteria?
Els més habituals són gastar sense planificació, prestar diners sense garanties, invertir sense comprendre els riscos i no tenir en compte l’impacte fiscal de cada decisió. També és freqüent no establir límits clars amb l’entorn. Des de la nostra experiència en grans patrimonis, els diners mal gestionats no solen perdre’s per un gran error, sinó per la suma de petites males decisions preses sense estratègia.
— Quines males decisions o precipitades solen ser aquestes?
Les inversions mal assessorades, l’adquisició d’actius amb alts costos de manteniment, els préstecs sense retorn i les decisions fiscals incorrectes. A mitjà termini, el cost més gran no sol ser econòmic, sinó la pèrdua de control sobre el patrimoni que comporta l’aparició de resultats perjudicials que podrien haver-se evitat.
— Com s’hauria d’organitzar els diners un cop cobrats?
Una organització adequada dels diners és fonamental. Recomanem separar clarament liquiditat, inversió i despesa personal, utilitzant comptes diferenciats. En una primera etapa, és prudent optar per solucions conservadores i temporals que permetin preservar el capital mentre es dissenya una estratègia a mitjà i llarg termini. Aquesta fase inicial de contenció és una eina clau per evitar errors derivats de l’eufòria o de la pressió externa.
— Quant de temps s’hauria d’esperar abans de prendre grans decisions financeres (compres, inversions, ajudes a familiars)?
Des d’un enfocament patrimonial rigorós, recomanaria esperar entre sis mesos i un any. Aquest període permet reduir l’impacte emocional del premi, formar-se mínimament en educació financera i definir objectius clars. Les grans decisions patrimonials s’han de prendre des de l’autoconeixement, amb informació objectiva, no amb urgència. El temps, en aquest context, és un aliat del patrimoni.
— Quins senyals indiquen que un premiat està gestionant bé l’impacte inicial del premi i quins alerten que va camí del desastre?
Una bona gestió es reconeix en la discreció, la planificació, la recerca d’assessorament professional i l’absència de canvis dràstics immediats. Per contra, l’exposició pública del premi, la despesa accelerada, les promeses econòmiques indiscriminades i la manca d’estructura solen ser senyals d’alerta. En gestió patrimonial, no fer res durant un temps també és una decisió intel·ligent.