La revista nord-americana Time va passar dues setmanes amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, al seu recinte presidencial situat al carrer Bankova, al bell mig de Kíiv. En el reportatge publicat aquest divendres, Zelenski relata les primeres jornades de la guerra, quan el president "encara no podia comprendre la totalitat del que significava". Gran part del seu gabinet i els assessors, acompanyats de les seves famílies, es van refugiar al recinte presidencial, on els van repartir armilles antibales i armes automàtiques que molts d'ells no sabien fer servir. En la primera nit de la invasió, les tropes russes, que van aconseguir endinsar-se molt ràpidament a la capital ucraïnesa, van fer dos intents de penetrar el búnquer, on Zelenski, la seva dona, el seu fill de nou anys i la seva filla de disset s'amagaven. De fet, aquest era un dels objectius inicials de Moscou a Ucraïna: una operació llampec per fer caure el govern de Kíiv. És des d'aquest amagatall on el president va rebutjar les ofertes dels EUA i el Regne Unit per evacuar-lo del país i els va demanar ajuda militar en comptes d'una sortida, informa la revista.

Amagatall presidencial

Zelenski va decidir fer costat al seu equip i quedar-se al recinte de Kíiv, en comptes d'amagar-se en un búnquer secret als afores, tal com li van recomanar. En aquest recinte al centre de la capital, el president era extremadament vulnerable a un atac dels russos des d'un dels edificis propers. "Aviat es va fer evident que les oficines presidencials no eren el lloc més segur. L'exèrcit va informar Zelenski que els equips d'atac russos havien arribat amb paracaigudes a Kíiv per matar-lo o capturar-lo a ell i a la seva família". Així i tot, Zelenski va considerar que la seva presència allà era del tot necessària per a la moral del poble ucraïnès: "Entens que estan mirant”, explica a Time. “Ets un símbol. Has d'actuar com ha d'actuar el cap d'estat". D'aquí va sorgir el famós vídeo d'ell i els seus assessors caminant per la ciutat que van penjar a Twitter.
 

 

L'interès s'esgota

Zelenski sembla lluitar a contrarellotge en un món amb una capacitat d'atenció cada vegada més curta. La pressió i l'interès de la societat per la guerra és clau a l'hora de pressionar els països perquè prestin assistència militar: "La gent veu aquesta guerra a Instagram, als mitjans socials. Quan n'estiguin farts, miraran cap a un altre lloc", lamenta. "És la naturalesa humana", afegeix el Time. "Zelenski sent com l'atenció mundial s'esgota, i això el preocupa gairebé tant com les bombes russes", adverteix.