La Xina ha fet un nou pas en la seva política d'integració de les minories ètniques amb l'entrada en vigor, aquest dimarts 1 de juliol, de la nova Llei de Promoció de la Unitat i el Progrés Ètnic. El govern de Xi Jinping la presenta com una eina per reforçar la cohesió nacional, però experts i organismes internacionals alerten que pot traduir-se en una nova retallada dels drets culturals, lingüístics i religiosos de comunitats com els uigurs, els tibetans o els mongols.
Segons la CNN, la norma converteix en obligació legal una estratègia que Pequín ja fa anys que impulsa: reforçar una identitat nacional única vinculada a la llengua xinesa, a la nació i a la fidelitat al Partit Comunista. A la pràctica, la llei estableix que les escoles i les administracions hauran d'utilitzar el mandarí com a llengua principal, mentre que les famílies hauran d'educar els fills en els valors patriòtics i en el respecte al Partit Comunista Xinès.
La legislació també afecta l'àmbit cultural. Segons explica la CNN, museus, biblioteques i altres institucions públiques hauran d'organitzar activitats que promoguin la història i la prosperitat de la nació xinesa, mentre que les autoritats locals hauran d'afavorir una integració més elevada entre comunitats en les polítiques d'habitatge, un punt que alguns especialistes interpreten com la porta a possibles reubicacions de població.
Persecució dins i fora de la Xina
Una de les disposicions que més inquietud ha despertat és el seu abast fora de les fronteres xineses. La llei preveu que organitzacions o persones situades a l'estranger també puguin ser considerades responsables si Pequín considera que promouen la divisió ètnica o perjudiquen la unitat nacional. Segons la CNN, aquesta formulació podria afectar activistes, investigadors, periodistes o membres de la diàspora que treballen sobre la situació de les minories a la Xina.
Les preocupacions també han arribat a les Nacions Unides. En una carta enviada al govern xinès a l'abril, diversos experts independents de l'ONU van advertir que la nova legislació podria tenir "greus implicacions" per a l'autonomia lingüística, cultural i religiosa de comunitats com els tibetans, els uigurs o els mongols. Els relators també van alertar del risc que la norma faciliti casos de repressió transnacional, és a dir, actuacions contra persones residents fora de la Xina.
Control sobre les minories
La nova llei s'emmarca en una política que Xi Jinping impulsa des que va arribar al poder el 2012. Després dels disturbis registrats al Tibet el 2008 i dels episodis de violència a Xinjiang, Pequín ha anat reforçant el control sobre aquestes regions amb mesures que inclouen més vigilància, limitacions a l'ús de les llengües minoritàries a les escoles i un control més estricte sobre les pràctiques religioses. Organitzacions internacionals de drets humans fa anys que acusen la Xina de vulneracions greus contra la població uigur a Xinjiang, unes acusacions que el govern xinès nega reiteradament.
Per la seva banda, Pequín defensa que la nova normativa protegeix els drets de totes les ètnies reconegudes al país i rebutja que impliqui una assimilació forçada. Les autoritats sostenen que la llei busca preservar l'estabilitat, combatre el separatisme i garantir la unitat nacional, i asseguren que s'ajusta al dret internacional.