Quan el sol comença a pondre’s sobre els carrers de l’East End de Londres, els fanalets s’encenen, els pubs omplen les terrasses i... centenars de turistes es reuneixen per seguir les passes d’un assassí desconegut que va atemorir la ciutat fa més de 130 anys. Ja forma part del folklore estival –i no estival– de la capital britànica: el tour de Jack l'Esbudellador és, per a molts, tan imprescindible com el te de les cinc o una selfie amb el Big Ben.
Diverses empreses ofereixen aquestes rutes nocturnes que transiten pels escenaris dels crims de 1888, on cinc dones van ser brutalment assassinades en un Londres fosc, empedrat i saturat de boira (i ara també de visitants amb mapes i auriculars). La història, és clar, es narra amb passió: noms de sospitosos, detalls escabrosos, rumors de diaris victorians... Tot amb un estil entre el misteri detectivesc i la teatralitat d’una sèrie de Netflix. Segons declaracions recollides per CNN, Charlotte Everitt, guia de Rebel Tours, explica que fins i tot ha arribat a veure baralles entre guies per l’espai en zones com Mitre Square.
Els veïns i la popularitat dels carrers de Londres
Però no tothom troba tan fascinant aquest tipus de turisme. Alguns veïns, que han vist com les seves finestres s’han convertit en decorat de narracions sanguinolentes, parlen d’invasió turística amb final tràgic (i no pels crims, sinó per la convivència). “Aquest és el lloc on van obrir una dona de llavi a melic”, ressona cada vespre en alguna cantonada, mentre algú fa broma o riu amb una cervesa a la mà. No cal ser detectiu per veure que alguna cosa grinyola. De fet, el bloguer The Gentle Author, entrevistat per CNN, afirmava que molts veïns del barri es mostren indignats amb aquests recorreguts.
El Jack the Ripper Museum, obert el 2015, va prometre ser un espai dedicat a la història de les dones de l’East End. Però, el que es van trobar els visitants va ser un museu gairebé exclusivament dedicat al famós assassí, amb ninots de cera, recreacions dels crims i marxandatge que faria tremolar fins i tot a Sherlock Holmes. Els peluixos vestits esbudelladors i les samarretes amb siluetes sinistres no van ajudar gaire a calmar les aigües. Jessica O’Neil, antiga guia de rutes sobre Jack l'Esbudellador i fundadora de The Museum Guide, va explicar a CNN com va abandonar aquest tipus de tours després de ser confrontada per una dona treballadora sexual al mig del carrer.
Posar el focus en les víctimes
Afortunadament, no tot és espectacle morbós. Algunes iniciatives més recents intenten canviar el relat. Són rutes alternatives que posen el focus en les víctimes, en les seves vides reals, i no en la llegenda de qui les va matar. Una d’aquestes, amb un títol tan eloqüent com Jack the Ripper: What About the Women?, fa un esforç per tornar la veu a aquelles dones que sovint només són recordades pel seu final. “Si no ensenyes el cos d’una víctima actual, per què hauries de mostrar el d’una dona del 1888?”, es pregunta Everitt en declaracions a la mateixa cadena nord-americana.
Segons experts en turisme negre, l’atracció per figures com Jack l'Esbudellador es deu a un estrany còctel de distància temporal, fascinació morbosa i cultura popular. El temps, diuen, ho converteix tot en llegenda. L’expert en turisme negre Philip Stone, de la Universitat de Central Lancashire, explicava també a la CNN que “Jack l'Esbudellador ha estat romantitzat fins al punt de difuminar els límits entre realitat i ficció”. Però hi ha una línia fina entre explicar una història i convertir-la en parc temàtic, i això, consideren els experts, és quelcom que cal evitar.