Anunci inesperat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant el seu Discurs sobre l'Estat de la Unió Europea: ha plantejat la suspensió parcial de l'acord comercial amb Israel per l'ofensiva del país hebreu sobre Gaza. L'anunci, fet davant d'un grup de parlamentaris vestits de vermell a manera de protesta per la situació a Gaza, ha anat acompanyat d'altres declaracions que revelen un cert gir polític de l'òrgan comunitari pel que fa al conflicte. Per una banda, s'aturarà l'ajuda bilateral i els desemborsaments vinculats a l'Acord d'Associació amb Israel, preservant únicament la col·laboració amb la societat civil i Yad Vashem, la institució constituïda en memòria de les víctimes de l'Holocaust. A més, s'elevarà al Consell una proposta per sancionar ministres extremistes i colons violents del país hebreu. “El que està passant a Gaza és inacceptable”, ha etzibat Von der Leyen, denunciant l’ús de la fam com a arma de guerra.
Durant la intervenció, la presidenta de la Comissió Europea ha anunciat també destacades mesures pel que fa al conflicte a Ucraïna. En primer lloc, ha comunicat que es crearà una Aliança de Drons amb Ucraïna, projecte que es finançarà amb un préstec de 6.000 milions d'euros procedents d'un mecanisme internacional impulsat pel G-7. A continuació, ha promès un préstec especial per finançar la futura reconstrucció del país. Els diners, en aquest cas, provindran d'interessos acumulats dels actius russos bloquejats a Europa. L'alemanya també ha explicat que Brussel·les celebrarà, juntament amb Kíiv i altres socis, una cimera enfocada a garantir el retorn dels nens ucraïnesos segrestats durant el conflicte amb Rússia. "La cooperació internacional és essencial per aconseguir-ho", ha asseverat. També ha destacat els esforços diplomàtics per posar fi a la guerra, tot i que ha advertit que el Kremlin rebutja qualsevol negociació amb Volodímir Zelenski. En aquest sentit, ha denunciat l'últim atac rus sobre Donetsk, que va matar a més de 20 persones aquest dimarts, així com l'entrada de drons russos aquest dimecres a l'espai aeri de Polònia. "El missatge de Putin és clar, i la nostra resposta també ha de ser clara”, ha defensat Von der Leyen, que aposta per continuar pressionant al president rus per forçar-lo a seure a la taula de negociacions.
Von der Leyen treu pit davant Trump
Respecte a la relació dels Vint-i-Set amb els Estats Units, un dels aspectes que més divisions ha generat a l'Eurocambra per l'asimètric acord comercial firmat amb Donald Trump aquest estiu, Von der Leyen s'ha justificat dient que el pacte era necessari per evitar una guerra comercial que "hauria afectat milions de llocs de treball" en un moment d'incertesa global. A més, ha tret pit davant les represàlies comercials que Trump ha promès si finalment s'imposen les multes europees a les Big Tech nord-americanes. "La UE tria els seus estàndards en les regulacions mediambientals i digitals. Europa sempre decidirà per ella mateixa", ha asseverat. Finalment, ha reivindicat que el bloc comunitari "ha de lluitar pel seu lloc en un món en què moltes grans potències són ambivalents o obertament hostils a Europa".
Discurs autocrític, però sense perdre la confiança
Després d'una solemne introducció de Roberta Metsola, presidenta de Parlament Europeu, Von der Leyen ha iniciat el seu discurs fent autocrítica: tot i que la Unió Europea es va concebre com un projecte de pau, el Vell Continent experimenta avui un "combat polític de gran transcendència" que obliga a treballar conjuntament en la defensa de la seva llibertat i independència. Les notícies que arriben diàriament d'Ucraïna i Gaza ha empès els europeus a un malestar creixent, exacerbat per un context econòmic canviant. "No podem limitar-nos a observar que passi aquesta tempesta", ha observat, abans de recordar les ocasions en què Brussel·les va afrontar amb èxit diverses crisis globals com la pandèmia o la seguretat energètica. Davant les noves amenaces que planen sobre el continent, Von der Leyen s'ha mostrat confiada: "Sabem que podem fer-ho, perquè junts hem demostrat que és possible", ha assegurat. Altres mesures destacades que s'han posat sobre la taula durant la intervenció de la presidenta han estat les següents: inversions en un sistema de vigilància espacial, semblant a la proposta dels països bàltics d'aixecar un mur de drons; un fons europeu per impulsar startups en intel·ligència artificial; l'ús de l'energia nuclear combinada amb les renovables; una proposta per regular el lloguer de temporada —cal una "revisió radical" de la forma en què s'aborda la crisi de l'habitatge, ha dit l'alemanya—; o una nova Iniciativa Mundial de Resiliència Sanitària que, segons Von der Leyen, farà d'Europa un líder global en política sanitària.
El Debat sobre l'Estat de la Unió Europea ha arribat en un moment difícil per a la presidenta de la Comissió Europea, marcat per tensions comercials amb els Estats Units, divisions sobre com actuar en el conflicte a Gaza i un malestar creixent entre les files del Partit Popular Europeu (PPE), la seva coalició. En els darrers mesos, la crispació política a l'Eurocambra va posar en risc l'elecció dels comissaris de Von der Leyen. Aquest juny, la cap de l'executiu comunitari va haver de fer front a una moció de censura que, tot i no reunir la majoria necessària per prosperar, va servir per visibilitzar les creixents discrepàncies amb el seu lideratge.