Aquest dimecres, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, afrontarà el primer examen del nou curs polític: el discurs sobre l'estat de la Unió Europea, un esdeveniment que marca l'inici de la nova temporada de treball i que té per objectiu abordar els èxits recents, anticipar les futures iniciatives i marcar el to polític dels pròxims 12 mesos. En aquesta edició, però, el to no serà precisament optimista ni victoriós. El discurs arriba en un moment especialment fràgil per a Von der Leyen, que, després d'un estiu per oblidar, es troba davant una Unió debilitada en àmbit internacional, qüestionada tant per la seva relació amb els EUA de Donald Trump com per la feble reacció al conflicte a Gaza. Internament, la situació tampoc afavoreix l'optimisme: l'alemanya afronta un Parlament Europeu dolgut i dividit —en especial pel pacte aranzelari amb Trump, vist per molts com una rendició total al magnat—, amb crítiques que provenen tant de l'oposició com de la majoria que fa menys d'un any la va fer presidenta.
Un dels principals punts que haurà d'abordar Von der Leyen és la relació de Brussel·les amb la Casa Blanca, notablement condicionada per la por de fer enfadar Donald Trump. En aquest sentit, és especialment revelador el recent intent de Marcos Sefcovic, el comissari de Comerç encarregat de les negociacions amb Washington, de postergar la multa de 3.000 milions d'euros a Google després de la reacció hostil del republicà, qui ha amenaçat amb noves represàlies comercials si la sanció tira endavant. "No podem permetre que la política de pressió dels EUA decideixi el futur d'Europa", ha criticat Kathleen van Brempt, vicepresidenta dels socialdemòcrates. Però segons les condicions pactades en el cara a cara de Von der Leyen i Trump a Escòcia, la gran majoria dels productes fabricats a la UE estaran subjectes a un aranzel de 15% en el mercat nord-americà, mentre que pràcticament tots els productes fabricats als EUA i exportats al mercat comunitari estaran exempts de taxes. A més, Brussel·les s'ha compromès a realitzar grans inversions en energia, xips d'intel·ligència artificial i altres productes de l'economia nord-americana abans que finalitzi el mandat de Trump, mentre que la Casa Blanca no ha anunciat cap mesura equiparable.
La inacció a Gaza i la irrellevància internacional de la Unió
L'altre gran foc que la política alemanya buscarà apagar és la divisió dels Vint-i-set pel que fa a la gestió del conflicte a Gaza. Fins ara, la mesura més punitiva de Brussel·les sobre Israel ha estat proposar una simbòlica suspensió parcial de l'Acord d'Associació amb el país hebreu, que afecta únicament un programa científic i es troba actualment paralitzada per falta de suport de països com Alemanya —peça clau per a l'assoliment de la majoria qualificada requerida per aquest tipus de decisions. La impossibilitat d'arribar a un consens per sancionar el govern de Benjamin Netanyahu ha portat a Teresa Ribera, la número dos de la Comissió, a acusar públicament Israel de "genocidi", distanciant-se de la posició oficial del bloc. Per altra banda, la reunió de Trump amb Vladímir Putin a Alaska tampoc ha ajudat Europa a superar la imatge d'actor completament irrellevant en l'actual escenari internacional. En aquestes condicions, s'espera que Von der Leyen presenti aquest dimecres un nou paquet de sancions contra el Kremlin, el 19è des de l'inici del conflicte, encara que ara contra un règim revitalitzat gràcies a uns EUA que han posat fi a la seva etiqueta de pària internacional.
La popularitat de Von der Leyen, en caiguda lliure
Durant el seu discurs sobre l'estat de la Unió, Von der Leyen intentarà desprendre's de la seva actual imatge de fragilitat i recuperar l'estatus de "dona més poderosa del món" que li va atorgar Forbes l'any 2022. En els darrers mesos, el prestigi de l'alemanya ha caigut en picat, arribant al punt més baix al juny, quan va haver de defensar el seu càrrec davant una moció de censura impulsada per eurodiputats d'extrema dreta. Tot i sortir airosa de l'intent d'enderroc, va haver de reconèixer que les preocupacions de l'Eurocambra van més enllà dels diputats ultres, i va obrir la porta a debatre qualsevol discrepància amb la resta de membres. La frustració inclús ha arribat des de la seva pròpia família política, el Partit Popular Europeu (PPE), que ha arribat a votar en sintonia amb l'extrema dreta i altres forces radicals de l'Eurocambra, desfermant la fúria de socialistes, liberals i verds —que acusen Von der Leyen d'incomplir amb les promeses de cooperació que va fer a l'inici del mandat. En paral·lel a la fractura interna a la coalició centrista europea, ja hi ha dues noves mocions de censura en marxa contra Von der Leyen. Si bé és molt improbable que prosperin, serviran per a qüestionar novament el paper de l'alemanya com a cap de l'executiu comunitari.