Sembla que Polònia no se'n sortirà amb la seva tan fàcilment. Ara, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha advertit al país que no rebrà els fons europeus per coronavirus mentre el país no retiri la seva controvertida reforma judicial. Un avís que arriba després de la demanda de l'Eurocambra a la Comissió Europea per "inacció" davant d'aquesta situació i la topada que el país ha tingut amb Bèlgica aquest dissabte.
Von der Leyen ha descartat, per segona vegada, el pagament de milers de milions d'euros en ajudes per coronavirus a Polònia mentre el Govern de Varsòvia no retiri la reforma judicial, que afecta directament a la independència del poder judicial polonès: "Per a Polònia, la demanda de reforma per a restaurar la independència del poder judicial ha estat vàlida durant anys, i els estats membres de la UE han acordat vincular aquests compromisos als corresponents pagaments" ha declarat la presidenta al diari Augsburger Allgemeine.
22 dictàmens positius
Fins al moment, Brussel·les ha emès 22 dictàmens positius de plans nacionals per a permetre el seu accés als fons comunitaris i té quatre sobre la taula pendents de veredicte, entre els quals figuren els de Polònia i Hongria, congelats per la falta d'entesa amb els seus Governs respecte a les garanties en matèria d'Estat de dret que els reclama.
Demanda de l'Eurocambra
Fa pocs dies l'Eurocambra va presentar la demanda contra la Comissió Europea per no aplicar el mecanisme que permet tallar els fons europeus davant de les vulneracions de l'estat de dret, com són els casos de Polònia i Hongria. Els serveis legals del Parlament van presentar aquest divendres la denúncia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea després que el president de la cambra, David Sassoli, ho demanés la setmana passada.
La qüestió aquí està en el fet que la regulació sobre el mecanisme que permet restringir el finançament comunitari als estats quan les seves deficiències democràtiques posen en risc el pressupost de la Unió Europea es va aprovar al desembre, però la Comissió Europea encara no l'ha fet servir. Si bé aquest mecanisme no està dirigit a cap país en concret, Polònia i Hongria són els dos estats europeus que tenen obert ara un procediment sancionador per posar en risc l'estat de dret i els drets humans.
Data límit: 2 de novembre
"Esperem que la Comissió Europea actuï de forma coherent i compleixi el que la presidenta Von der Leyen va dir durant el debat en l'últim ple sobre aquesta qüestió. Les paraules s'han de convertir en fets", ha dit Sassoli en un comunicat. El mateix Sassoli va donar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fins al dia 2 de novembre per activar l'esmentat mecanisme.
Imatge: La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen / Europa Press