L'acostament d'Ucraïna a l'OTAN és un dels motius pels quals Rússia va decidir envair el país. Vladímir Putin ha mostrat públicament en diverses ocasions la seva voluntat de "tornar al poder que tenia la gran Rússia" en el passat en l'àmbit polític i territorial, però el cert és que el bloc ha perdut influència i territoris en la darrera dècada. De fet, molts indrets que eren aliats soviètics ara formen part de l'OTAN (l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord). Com han canviat les zones d'influència?
Els casos més evidents són el de Lituània, Estònia i Letònia, que es van independitzar de l'URSS entre els anys 1990 i 1991 i ara formen part de l'OTAN des de 2004, a més de ser membres de la Unió Europea. En la mateixa línia s'ha desmarcat Eslovàquia, que es va formar al final de la Segona Guerra Mundial i va quedar sota influència soviètica. Des de 2004 també forma part de l'aliança occidental. D'altra banda, s'han incorporat a l'OTAN països que van formar part del Pacte de Varsòvia. Hongria, Polònia i la República Txeca són a l'aliança des de 1999; Romania i Bulgària, des del 2004; i Albània, des del 2009.
A més, els territoris de l'antiga Iugoslàvia, un estat socialista prosoviètic que no va ingressar al Pacte de Varsòvia, també s'han sumat a l'OTAN. Eslovènia hi va ingressar l'any 2004; Croàcia, el 2009; Montenegro, el 2017 i Macedònia del Nord, el 2020. I això no és tot, perquè alguns dels països que actualment aspiren a entrar a l'organització també estaven sota el règim soviètic, com ara Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia.
Què han de fer els països per entrar a l'OTAN?
En primer lloc, el país ha de rebre la invitació oficial a formar-ne part, que ha de ser aprovada per unanimitat pels estats membres. La reben els països que hagin mostrat interès i, normalment, que ja hagin mantingut converses amb països membres de l'OTAN. A més, han de complir indispensablement cinc condicions: tenir una democràcia basada en una economia de mercat, estar compromesos amb la pau, tenir prou preparació militar per poder ajudar en les operacions de l'OTAN, exercir un tracte just sobre poblacions minoritàries i estar compromès amb les institucions i relacions civils i militars d'una democràcia.
Aleshores, els països han de desenvolupar un "pla d'acció per a l'adhesió", que preparen conjuntament amb l'OTAN. Tanmateix, aplicar aquest pla no és una garantia d'entrar a l'OTAN, sinó que és només un pas. El següent és celebrar una trobada a la seu de l'organització a Brussel·les, en què l'estat es compromet a complir les condicions d'entrada i on es comença a parlar del pressupost. Un cop el país aspirant ha dut a terme aquests tràmits, tots els estats membres han de votar si aproven o no l'entrada.