Les eleccions federals a Austràlia han suposat una victòria contundent del Partit Laborista liderat pel primer ministre Anthony Albanese, mentre la dreta conservadora, encapçalada per Peter Dutton, ha patit una derrota històrica. Aquest resultat s’explica per una combinació de factors interns i externs, però el rebuig a les polítiques associades a Donald Trump i la condició cultural australiana han jugat un paper destacat. Amb menys d'un 80% escrutat, el partit de centreesquerra supera al segon candidat per 46 escons i constitueix així el que serà la victòria més gran d'un partit d'esquerra des de les eleccions americanes del passat novembre.
El desenllaç del procés electoral és digne d'anàlisi no només per com rema contra el corrent mundial, sinó també perquè les enquestes han patit un gir dràstic en els mesos immediatament anteriors a la celebració. El Partit Liberal havia superat als laboristes als sondejos electorals i la incertesa regnava entre els australians, però Anthony Albanese va saber revertir la situació de manera gairebé miraculosa amb una campanya centrada en la resposta al factor Trump i el rebuig a la polarització.
Una estrella fora d'òrbita
Tot i que la narrativa sembli corrent, el cert és que Austràlia és un cas rar: la campanya a favor de l'estabilitat ha triomfat en un panorama que s'ha demostrat realment fèrtil per a la política reaccionària. En un 2025 ple de canvis de colors que han afavorit els partits conservadors i liberals molt més que els d'esquerres, Anthony Albanese és un exemple de com respondre a la tendència mundial des de l'esquerra. El Partit Laborista ha assolit una fita històrica defensant una agenda política centrada en la millora del poder adquisitiu, la justícia social i la protecció del medi ambient, qüestions que cada vegada estan menys en voga —sobretot les darreres. Així doncs, és rellevant entendre els perquès d'aquest fenomen peculiar i trencador.
Anatomia d’una ascensió a contracorrent
Els resultats del Partit Laborista es pot explicar des de diverses perspectives. En primer lloc, l’electorat ha rebutjat de manera clara la coalició conservadora, que ha adoptat una retòrica i unes polítiques similars a les de Donald Trump, especialment en matèria de migració i relacions internacionals —fet que ha allunyat als votants moderats i urbans. A més, la campanya en contra del seu líder, Peter Dutton, ha estat feroç amb les comparacions, i se l'ha arribat a definir com a "Temu Trump" (Temu és una plataforma de comerç que ven productes xinesos a preus baixos), símil que ell ha repudiat des de l'inici. A banda d'això, Dutton, un exministre de Defensa que s'havia guanyat la reputació d'home fort i inflexible, ha protagonitzat una campanya marcada per errors, canvis de rumb i comentaris polèmics, fet que ha debilitat encara més la seva posició davant l’electorat.
Paral·lelament, els laboristes han fet la seva feina i han sabut entendre la circumstància i la condició cultural de la població. A part de posar l’accent en respostes concretes a les preocupacions quotidianes de la població (com la reducció de la factura elèctrica, la baixada d’impostos i la facilitació de l’accés a l’habitatge pels joves), Albanese ha vehiculat perfectament el cansament i la por a la polarització política de la societat australiana. Històricament, Austràlia ha hagut de treballar en la reconciliació de la seva identitat anglosaxona amb la seva ubicació geogràfica a l’Àsia-Pacífic. La por a l’aïllament i la necessitat d'estabilitat amb els veïns asiàtics han fet que els australians valorin el pragmatisme i la moderació en política exterior i interior, rebutjant així els discursos polaritzadors i a polítiques extremes —com les associades a la dreta trumpista. En aquest context cultural, la figura moderada d’Albanese que, probablement, hagués fracassat estrepitosament a la gran majoria de països occidentals, ha protagonitzat una victòria majúscula i sense precedents.