La Unió Europea vol evitar que la seva pròxima ampliació cap a l’est acabi reproduint els problemes que ha generat Hongria sota el lideratge de Viktor Orbán. La Comissió Europea ha plantejat establir noves salvaguardes perquè els futurs membres que vulnerin l’estat de dret o els valors democràtics puguin perdre temporalment drets de vot o fons europeus.
Períodes de prova de 15 anys
La proposta, avançada per la comissària europea d’Ampliació, Marta Kos, preveu que els nous estats membres passin per un període de prova de 15 anys. Durant aquest temps, Brussel·les disposaria de mecanismes més ràpids per actuar si un govern vulnerés principis fonamentals de la UE o el principi de cooperació lleial entre els estats membres.
"No més Viktor Orbár", ha afirmat Kos en una entrevista amb diversos mitjans europeus. La comissària considera que la UE necessita instruments més efectius que l’actual article 7 dels tractats, que permet suspendre els drets de vot d’un estat membre en cas d’incompliments greus i persistents dels valors europeus.
L’article 7 ha estat utilitzat durant anys contra Hongria i, en el passat, també contra Polònia, però mai no s’ha arribat a aplicar la seva sanció més severa. Un dels principals obstacles ha estat la possibilitat que els estats implicats es protegeixin mútuament en les votacions. En el cas d’Hongria i Polònia, els seus governs van actuar durant anys com a aliats davant les pressions de Brussel·les.
La nova proposta buscaria reduir aquest llindar d’actuació. Així, la UE podria suspendre drets de vot o altres beneficis abans que un govern arribés a una situació de conflicte institucional tan profunda com la viscuda amb Budapest. La mesura, però, encara hauria de ser acordada pels estats membres.
Perill: membres de primera i de segona?
El mecanisme tindria una durada limitada. Kos ha advertit que mantenir-lo indefinidament crearia membres de primera i de segona categoria dins de la Unió. Els 15 anys servirien, per tant, com un període de garantia durant el qual els nous membres haurien de consolidar les seves institucions democràtiques.
La proposta arriba en un moment de renovat impuls de l’ampliació europea. Montenegro, Albània, Moldàvia i Ucraïna es troben entre els països que avancen en el procés d’adhesió. La invasió russa d’Ucraïna el 2022 va donar un nou impuls a una política que feia anys que avançava amb dificultats.
Per a Brussel·les, l’ampliació no és només una qüestió institucional, sinó també geopolítica. Kos ha advertit de la creixent influència de Rússia i la Xina als Balcans i a l’est d’Europa. Moscou intenta frenar l’apropament d’alguns països a la UE, mentre Pequín utilitza la seva capacitat inversora per reforçar la seva influència.
La incorporació de nous membres, però, requereix el suport unànime dels 27 estats actuals. El debat sobre els costos, la governança i el respecte dels valors democràtics podria convertir-se així en un dels principals obstacles de la futura ampliació. Brussel·les busca, d'aquesta manera, assegurar-se que ampliar la Unió no signifiqui perdre capacitat per defensar els principis sobre els quals es fonamenta.