Entre 2014 i 2024, la Unió Europea va destinar més d'11.000 milions d'euros a lluitar contra la fam als països de l'Àfrica subsahariana (al conjunt del continent, segons dades de l'ONU, la fam afectava el 2024 a 307 milions de persones), una mesura que el seu Tribunal de Comptes ara ha qüestionat, ja que posa en dubte l'efectivitat d'aquesta ajuda, en no arribar directament a les persones que més ho necessiten. Així es despren d'un informe d'aquest tribunal, recollit per l'ACN, on es critica la falta d’adaptació dels projectes a les realitats locals i la manca de seguiment dels resultats. Pel Tribunal de Comptes aquestes donacions són una mena de pegat que no va al fons del problema, ja els programes d’ajuda europeus continuen sense abordar les causes estructurals de la inseguretat alimentària als països subsaharians. Per tot plegat, posen en dubte que siguin unes mesures eficaces.
L’informe constata que el 2024 uns 295 milions de persones en 53 països van patir alts nivells d’inseguretat alimentària, una xifra que augmenta respecte del 2023, ja que són 13,7 milions més en dotze mesos. La malnutrició entre dones i nens també ha empitjorat, afectant més de 37,7 milions de nens menors de cinc anys. La situació en la majoria dels països subsaharians no ha millorat significativament, amb inseguretat alimentària persistent i altres problemes relacionats, afirmen els auditors. Malgrat els esforços per reduir la malnutrició s'identifiquen factors externs com el canvi climàtic, els conflictes i la inestabilitat econòmica que esdevenen bastons a les rodes per aquestes millores.
Manca de control
L’auditoria del Tribunal de Comptes Europeu lamenta que les accions de la UE no sempre s’han dirigit de manera coherent a les regions o comunitats més necessitades i que els projectes no sempre s’han adaptat a les realitats locals. L'exemple més evident és Etiòpia. Segons l'ONU, en aquest país més de deu milions de persones pateixen inseguretat alimentaria aguda i una greu escassetat de fons i subministraments. Així i tot, les mesures de la UE es van posar en marxa a mesures que no patien aquesta situació límit, en lloc de dirigir els esforços cap a zones que requerien accions urgents. En aquest sentit, la manca d’atenció als resultats i a la sostenibilitat ha limitat l’impacte de l’ajuda. “L'ajuda de la UE per a l’Àfrica Subsahariana hauria de centrar-se més clarament en les regions més afectades i tenir més en compte les condicions locals”, resol la responsable de l'auditoria.
Imatge principal: Mercat a N'Djamena, capital del Txad / Foto: ACN