Els estats membres de la Unió Europea han aprovat aquest dilluns un nou reglament que obre la porta a la creació de centres de deportació fora del territori comunitari per acollir migrants amb una ordre d’expulsió. La mesura, que s’inspira en el model impulsat pel govern italià de Giorgia Meloni a Albània, permetrà que els estats membres tanquin acords amb països tercers per externalitzar els processos de retorn, sempre que aquests països “respectin les normes internacionals sobre drets humans i els principis del dret internacional, inclòs el principi de no devolució”. La proposta ha rebut el suport d’una majoria qualificada dels socis europeus, mentre que Espanya s’hi ha oposat.
La reforma del reglament sobre retorns forma part de les mesures que integren el Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea, un paquet legislatiu amb què Brussel·les vol agilitzar i incrementar les expulsions de migrants en situació irregular i de sol·licitants d’asil amb peticions denegades. Entre les mesures destacades que s’han aprovat aquest dilluns també hi ha la possibilitat que els estats més tensionats per l’arribada de migrants —com és el cas d’Espanya, segons la Comissió Europea— puguin optar per reubicar una part dels nouvinguts o bé reclamar suport financer a altres socis europeus. A partir del juny, es podran reubicar fins a 21.000 migrants anuals, una xifra per sota de les 30.000 que havia proposat inicialment l’executiu comunitari.
Pel que fa a la creació de centres de deportació fora de la Unió Europea, que la Comissió Europea va presentar el març passat, l’aval dels estats membres obre ara la porta a l’inici de negociacions amb el Parlament Europeu per a la seva aprovació definitiva. Durant la trobada d’aquest dilluns a Brussel·les, el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha confirmat que Espanya ha votat en contra del reglament perquè considera que planteja “molts dubtes” en relació amb el dret internacional humanitari. “Hi ha moltes coses sobre les quals es pot negociar i arribar a acords, però en qüestions de valors, això crec que és una línia vermella per a nosaltres”, ha advertit. A parer seu, la decisió és “prematura” i caldria avaluar amb més profunditat si s’ajusta a la legislació internacional sobre drets humans.
Per contra, el ministre d’Immigració de Dinamarca, Rasmus Stoklund, ha celebrat l’acord assolit pels estats membres i ha destacat que el nou reglament sobre retorns suposa un pas important per “contribuir” a reduir les arribades de migrants a la Unió Europea. Stoklund, que ha liderat les negociacions perquè el govern danès ostenta la presidència de torn del Consell del bloc comunitari, ha assenyalat que “tres de cada quatre migrants irregulars a qui la Unió Europea ha emès una decisió de retorn continuen quedant-se aquí en lloc de tornar al seu país”. La nova normativa, a més de permetre establir centres de deportació en tercers països, inclou noves obligacions per a les persones amb ordres de sortida, com ara facilitar les dades biomètriques, proporcionar un document d’identitat o viatge, i mantenir-se localitzables mentre romanen dins del territori comunitari.