Els ministres d'Interior de la Unió Europea han acceptat aquest dijous la incorporació de Croàcia a l'espai Schengen a partir del pròxim 1 de gener, mentre que Bulgària i Romania hauran de continuar esperant, tot i que la seva entrada és defensada per la Comissió Europea des de fa una dècada, però el veto d'Àustria i Països Baixos els ha deixat fora. "L'àrea Schengen està creixent per primera vegada en més d'una dècada gràcies a la presidència de la República Txeca del Consell de la Unió Europea. Els ministres han aprovat la filiació de Croàcia a partir de l'1 de gener de 2023!", ha informat la presidència txeca en el seu compte oficial de Twitter. 

L'entrada de Romania i Bulgària ha xocat amb el vot en contra d'Àustria i Països Baixos, si bé aquest últim s'havia mostrat obert a permetre l'entrada de Romania. La decisió abastava als dos països sense possibilitat de dividir la votació, per tant, el veto holandès a Bulgària ha acabat afectant també a Romania. La comissària d'Interior, Ylva Johansson, ha afirmat que Bulgària i Romania també mereixen entrar en la zona Schengen, però no han aconseguit el suport per unanimitat necessari per formar part d'aquest espai de lliure circulació de persones i mercaderies. 

Un ventall d'avantatges per Croàcia

Una dècada després de la seva entrada a la UE, Croàcia s'incorporarà l'1 de gener de 2023 no només a la zona euro sinó també a l'espai Schengen, un canvi que aporta molts avantatges, sobretot comercials, però també el repte d'haver de controlar la frontera exterior de la UE. Per al govern conservador, amb l'entrada a l'espai Schengen, Croàcia passarà a formar part "d'un club d'elit, de 15 països que estan al mateix temps a la UE, l'OTAN, Schengen i l'eurozona". Desapareixeran els controls entre les fronteres amb Eslovènia i Hongria, mentre que es reforcen amb la veïna Sèrbia, Bòsnia Hercegovina i Montenegro. Pel que fa als aeroports, l'entrada a Schengen es completarà el 26 de març. Fa només unes setmanes, el primer ministre Andrej Plenkovic, va afirmar que "Croàcia serà més fort, resistent, protegida, menys exposada, més atractiva, segura, fiable per a tots els que volen negociar, invertir, i ser turistes a Croàcia".

L'entrada a l'espai Schengen també aportarà un gran flux de turisme. A Croàcia, on el sector turístic aporta un de cada cinc euros del producte interior brut (PIB), serà encara més atractiva per als visitants estrangers, ha destacat també el director de l'Oficina de Turisme croat, Kristijan Stanicic. "A més de l'aspecte de la seguretat, un altre avantatge és que els turistes de la UE arribaran als seus balnearis preferits a Croàcia ja sense embussos i llargues esperes a les fronteres. Tampoc hauran de comprar kunas (la moneda nacional)", ha afirmat. 

La immigració, el gran repte 

Mentrestant, el país haurà de protegir una llarga frontera exterior de la UE, amb més de 1.350 quilòmetres de longitud i impedir allà l'entrada d'immigrants. Especialistes de l'agència europea de fronteres (Frontex) han participat en l'entrenament d'uns 6.000 policies croats que hauran de controlar els 1011 quilòmetres d'una frontera amb Bòsnia i Hercegovina, els 318 quilòmetres amb Sèrbia i els 23 amb Montenegro. La ruta balcànica des de l'Orient Mitjà cap als països rics de la UE és un camí tradicional de contraban i tràfic de persones. Per aquesta raó, Eslovènia adverteix que podria introduir controls de frontera després de l'entrada de Croàcia en l'espai Schengen en cas d'una major pressió migratòria.