ÚLTIMA HORA: Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna

El Parlament de la república exsoviètica de Moldàvia va declarar aquest dijous l'estat d'emergència per un període de 60 dies, en resposta a la invasió militar de la veïna Ucraïna per part de Rússia. L'estat d'emergència dona poders excepcionals al govern per a controlar l'espai aeri i expulsar del país als qui representin una amenaça per a la seguretat nacional, així com evacuar per la força llocs en situació de perill i "prohibir manifestacions públiques i altres accions de masses". Moldàvia es va constituir com a Estat independent a principis de la dècada de 1990, després d'una guerra contra els separatistes secundats per Moscou en l'enclavament rebel conegut com a "Transnístria", una república en territori moldau on Rússia té desplegats permanentment uns 2.000 soldats. Amb uns tres milions d'habitants i un exèrcit insignificant, són conscients que estan al servei de Moscou i analistes locals temen que Rússia activi als seus soldats a Transnístria per a donar suport a la invasió d'Ucraïna.

Preocupació per Moldàvia

La diplomàcia francesa ha posat sobre la taula el temor que, després d’Ucraïna, Putin tingui la intenció d’envair Moldàvia i Geòrgia. El ministre francès d’Exteriors, Jean-Yves Le Drian, no ha dubtat en qualificar el president rus de "bel·licista" i ha mostrat la seva preocupació pel "que pugui passar després". Ucraïna, per la seva banda, va molt més enllà en assegurar que les pretensions de Putin passen per bloquejar Kíev i crear un corredor terrestre a l’annexionada península de Crimea i la regió separatista de Transnístria, a Moldàvia. "Amb aquest objectiu, s’han introduït paracaigudes tàctics; fins a 200 soldats russos han desembarcat a l’aeròdrom d'Hostomel" a 35 quilòmetres de Kíev, ha informat l’Exèrcit. 

Tot i la preocupació per Moldàvia, el ministre francès s'ha mostrat convençut que les sancions decidides pels occidentals donaran els seus fruits. "Crec que Putin no ha calculat l'amplitud de les sancions, que busquen asfixiar el funcionament de Rússia, el cor del seu dispositiu financer i tecnològic", ha assenyalat. Ha assegurat que es tracta de mesures "espectaculars, mai vistes fins ara" i les ha considerat molt per sobre de les quals es van prendre quan en 2014 Rússia es va annexionar Crimea. D'altra banda, Le Drian ha assegurat que la seguretat personal del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, està "en qüestió" i ha ofert l'ajuda del seu país "si fos necessari". "La seguretat del president Zelenski és un element central en aquests moments, estem en situació d'ajudar-lo si fos necessari. És important que mantingui el seu lloc", ha assegurat Le Drian, que està disposat a "prendre les mesures que es precisin" per a preservar la seva integritat. 

Refugiats

Prop de 16.000 ciutadans d'Ucraïna han arribat a Moldàvia des de l'esclat de la guerra, 315 d'ells han demanat concedir-los asil, segons ha informat la ministra de l'Interior moldava, Ana Revenko. Des de la declaració de l'estat d'emergència aquest dijous, a Moldàvia s'han obert dos centres d'allotjament de refugiats procedents d'Ucraïna. En aquests centres es troben al voltant de 170 persones, unes 3.100 van sortir de Moldàvia a Romania, 300 van tornar a Ucraïna i les altres han afirmat que es quedaran a cases de familiars o buscaran un lloc on viure pel seu compte. 

Geòrgia és l'altre territori que preocupa a Europa. Tot i que, el seu primer ministre, Irakli Garibashvili, ha anunciat aquest divendres que Tiflis no se sumarà a les sancions internacionals contra Rússia per la seva invasió d'Ucraïna i ha argumentat que la decisió té en compte "els interessos nacionals" del país. "Vull dir de manera clara i sense ambigüitats que, tenint en compte els nostres interessos nacionals i els interessos del poble, Geòrgia no planeja participar en les sancions financeres i econòmiques (contra Rússia), atès que només danyarien més al nostre país i la nostra població", ha explicat. Garibashvili ha incidit en què Geòrgia "no està sota cap perill" per la invasió d'Ucraïna. Així mateix, ha rebutjat convocar una reunió del Consell de Seguretat Nacional i ha acusat l'oposició de ser "irresponsable" i d'"intentar crear provocacions i repetir l'infortuni de la guerra entre Rússia i Geòrgia en 2008". El primer ministre ha enaltit a més la "política pragmàtica" del governamental "somni georgià" cap a Rússia.