Les negociacions per posar fi a la guerra d’Ucraïna han obert un escenari que va molt més enllà del futur dels territoris ocupats. Les converses trilaterals entre Rússia, Ucraïna i els Estats Units a Abu Dhabi situen sobre la taula una qüestió de més abast: la redefinició de l’arquitectura de seguretat europea i de l’equilibri de forces entre Moscou i Occident. L’administració de Donald Trump vol impulsar un nou marc de relacions amb Rússia, una iniciativa que genera inquietud entre els aliats europeus per les possibles concessions que podria comportar.
La proposta nord-americana contempla revisar els mecanismes de seguretat entre Rússia i Europa, recuperar eventualment el Consell OTAN-Rússia, suspès després de la invasió russa del 2022, i estudiar l’aixecament de sancions contra Moscou. Washington també ha plantejat la possibilitat d'oferir a Ucraïna garanties de seguretat semblants a les de l'article 5 de l'OTAN, que estableix el principi de defensa col·lectiva davant d'una agressió contra un dels seus membres.
Aquestes garanties, però, encara plantegen molts interrogants. No equivaldrien necessàriament a una adhesió d'Ucraïna a l'Aliança Atlàntica i caldria determinar quines agressions les activarien i quina resposta comportarien. Els ciberatacs, les operacions de desestabilització i altres formes de guerra híbrida compliquen la distinció entre una agressió militar convencional i altres formes d'hostilitat.
Europa, preocupada
La principal preocupació europea és que Rússia aprofiti les negociacions per recuperar exigències que ja havia formulat abans de la invasió. El 2021, el Kremlin va reclamar limitar l'expansió de l'OTAN, reduir la presència militar aliada a l'Europa de l'Est fins als nivells anteriors al 1997 i restringir el desplegament de míssils. Aquelles demandes van ser rebutjades per l'Aliança. Ara, alguns governs europeus temen que Washington estigui disposat a reconsiderar-ne una part per facilitar un acord amb Vladímir Putin.
La Unió Europea defensa que el continent ja disposa d'una arquitectura de seguretat basada en tractats internacionals i en el respecte a la sobirania dels estats. L'alta representant per a la política exterior, Kaja Kallas, ha assenyalat que el problema no és l'absència d'acords, sinó que Rússia no respecta els compromisos adquirits. Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i les institucions europees participen en les consultes d'Abu Dhabi, tot i que encara no tenen clar l'abast de la proposta nord-americana.
En paral·lel, Trump ha apuntat que Ucraïna podria haver d'acceptar concessions territorials per arribar a un acord definitiu. Aquesta possibilitat alimenta el temor que Washington i Moscou acabin negociant les condicions de la pau sense tenir prou en compte les demandes de Kíiv ni els interessos dels seus aliats europeus.
El repte, per tant, no és únicament posar fi a la guerra, sinó determinar en quines condicions es construirà la pau. Un acord que impliqui revisar la presència militar de l'OTAN a Europa podria reduir temporalment les tensions amb Rússia, però també alterar l'equilibri estratègic del continent. La qüestió de fons és si el final de la guerra servirà per reforçar la seguretat europea o si acabarà consolidant una nova distribució de les àrees d'influència entre les grans potències.