El Deutsche Bank va tramitar centenars de milions de dòlars en operacions vinculades a Jeffrey Epstein i va detectar moviments sospitosos relacionats amb dues societats de Donald Trump. Així ho revela una investigació periodística internacional a gran escala, basada en l'anàlisi de més de 15 milions de documents interns filtrats de l'entitat financera, que posa al descobert les deficiències dels seus mecanismes de control davant de clients d'alt perfil i operacions potencialment relacionades amb el blanqueig de capitals.
Una de les troballes més destacades afecta Epstein, el financer nord-americà condemnat per delictes sexuals i acusat de dirigir una xarxa d'explotació de menors. Segons un document intern de la unitat d'intel·ligència financera del banc, l'entitat va presentar 21 informes d'activitats sospitoses (SAR) que recollien prop de 3.000 transaccions vinculades a Epstein o a les seves empreses, entre l'octubre del 2013 i el maig del 2019. El volum total d'aquestes operacions ascendia a 581,9 milions de dòlars.
La documentació també mostra que el Deutsche Bank va acceptar Epstein com a client l'agost del 2013, tot i que la seva condemna del 2008 per delictes relacionats amb la prostitució d'una menor ja era pública. L'aprovació de la relació comercial va arribar fins i tot dels màxims responsables de compliment normatiu i assessoria jurídica de l'entitat als Estats Units.
Els documents indiquen que el banc va mantenir aquesta relació durant més de cinc anys, malgrat les alertes internes sobre el risc que representava el financer. També va permetre operacions vinculades a persones identificades públicament com a presumptes col·laboradores dels abusos. El banc va comunicar a Epstein la intenció de tancar-li els comptes el desembre del 2018, però no va completar el procés fins al juliol del 2019, tres dies després de la seva detenció per tràfic sexual de menors.
Les societats de Trump, sota sospita
La filtració també aporta informació sobre els moviments financers de dues empreses vinculades a Donald Trump: DT Marks Baku LLC i THC Baku Services LLC, relacionades amb un projecte immobiliari que el magnat volia desenvolupar a Bakú, la capital de l'Azerbaidjan. Un memoràndum intern del maig del 2020, elaborat per Brian Hagerty, aleshores director de la unitat d'intel·ligència financera del Deutsche Bank als Estats Units, recull més de tres milions de dòlars en operacions relacionades amb aquestes dues societats i incloses en informes d'activitats sospitoses.
Part d'aquests moviments presentaven possibles connexions amb les anomenades "rentadores" russa i azerbaidjanesa, dues xarxes financeres que van canalitzar milers de milions de dòlars mitjançant societats pantalla entre el 2011 i el 2014.
Una de les coincidències més significatives és una transferència de 141.261,82 dòlars. Segons els documents bancaris de l'empresa britànica Faberlex, aquesta quantitat es va enviar el 28 d'abril del 2015 a THC Baku Services LLC des d'un compte de la sucursal estoniana del Danske Bank. La mateixa xifra apareix en el memoràndum del Deutsche Bank, que també recull operacions anteriors relacionades amb aquestes xarxes.
Tanmateix, els documents no demostren que Trump participés en cap activitat delictiva. El memoràndum especifica que l'expresident no figurava com a sospitós en els informes esmentats i que les seves empreses tampoc hi apareixien com a contraparts investigades.
Un patró d'errades en els controls
Les revelacions arriben després que el senador demòcrata Ron Wyden publiqués, l'agost del 2026, l'informe Looking the Other Way. El document denunciava que diverses entitats financeres havien retardat la comunicació d'operacions sospitoses vinculades a Epstein. En el cas del Deutsche Bank, Wyden ja havia assenyalat més de 250 milions de dòlars en transaccions que no s'haurien comunicat a temps a les autoritats.
Davant les noves revelacions, el Deutsche Bank ha reconegut que va cometre un error en acceptar Epstein com a client i ha assegurat que ha reforçat els seus controls interns. També ha afirmat que ha col·laborat amb les autoritats i que va iniciar el tancament dels comptes del financer el desembre del 2018.
L'entitat va ser sancionada el 2020 amb 150 milions de dòlars per les deficiències en la gestió del cas Epstein i el 2023 va acordar pagar-ne 75 milions més per resoldre una demanda col·lectiva de les víctimes.
La documentació filtrada no prova la responsabilitat criminal de Trump ni dels responsables del banc, però sí que planteja una qüestió de fons: fins a quin punt les grans entitats financeres van permetre que clients milionaris mantinguessin les seves operacions malgrat les nombroses alertes sobre el seu historial i els seus moviments de diners.