Setmana importantíssima per a Ucraïna, després de la visita del president del país, Volodímir Zelenski, als Estats Units a la recerca de suport econòmic per a la guerra. En aquest sentit, Ucraïna intenta esgotar les seves opcions d'aconseguir la promesa assistència militar occidental abans que s'acabi l'any amb la finalitat de capgirar la difícil situació al front, on l'exèrcit rus porta la iniciativa des de fa dos mesos.
📈 Els europeus volen una Ucraïna dins de la UE o fora?
I és que l'ajuda a Ucraïna està vivint el seu pitjor moment i ha caigut als seus nivells mínims, segons un informe d'Ukraine Support Tracker, dedicat a monitorar l'assistència militar a Ucraïna durant aquesta guerra. "En el període que va d'agost a octubre de 2023 es va produir un descens dràstic del volum de noves ajudes", assenyala el document. Afegeix que el valor dels nous paquets d'ajuda es va situar en 2.110 milions d'euros, un 87% menys que el mateix període del 2022. Així, dels "dels 42 donants analitzats, només 20 van proporcionar nous paquets d'ajuda en els darrers tres mesos", mentre que la Unió Europea i els Estats Units han assumit "menys compromisos nous".
La visita de Zelenski als EUA es produeix just després de saber-se aquestes dades sobre l'ajuda i el compromís dels socis de Kíiv. I també després que la setmana passada els republicans van bloquejar l'aprovació al Senat dels EUA d'un projecte pressupostari d'uns 105.000 milions de dòlars (uns 97.526 milions d'euros) que incloïa partides per donar suport a Ucraïna i Israel. El veto republicà amenaça de deixar Kíiv sense armes suficients per continuar defensant-se davant de Rússia, consideren els experts. I això, és clar, preocupa molt.
Ucraïna: quines opcions té per poder entrar a la UE?
El Consell Europeu ha de decidir a la reunió del 14 i el 15 de desembre si dona llum verda a l'obertura de negociacions d'Ucraïna amb la UE. La Comissió Europea ha lloat les reformes escomeses per Ucraïna per acostar-se als estàndards europeus i demana als estats membres que hi votin a favor. Però, de moment, no és suficient. Per ara, està embarcada en intenses negociacions per vèncer el bloqueig d'Hongria i tirar endavant un paquet especial de 50.000 milions d'euros per mantenir funcionant el país, a les portes d'una inflació importantíssima
En aquest context, cinc representants públics de la regió ucraïnesa de Transcarpàtia, on es concentra la major part d'ucraïnesos d'origen hongarès, han demanat amb una carta oberta al primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, que no bloquegi amb el veto l'obertura de negociacions d'adhesió d'Ucraïna a la UE. "Demanem als líders dels estats membres de la UE que continuïn recolzant Ucraïna en el seu camí cap a la integració europea", diu la carta, que està signada, entre altres, per l'alcalde de la localitat de Berehove, Zoltan Babjak, i pel president de la Unió Democràtica Ucraïnès-Húngara, Laszlo Zubanics.
La missiva –que també va dirigida al president del Consell Europeu, Charles Michel–, destaca els progressos d'Ucraïna en la qüestió de la protecció dels drets de les minories ètniques, invocada per Orbán per justificar la seva oposició a l'obertura de negociacions amb Kíiv. “La nova llei adoptada (la setmana passada) pel Parlament ucraïnès respon fonamentalment als interessos de les minories i té tot el nostre suport”, afegeix la carta.
La carta és important, perquè, per ara, Ucraïna s'hi ha esforçat molt per tal de dur a terme les reformes pertinents i acontentar els socis europeus per, precisament, tenir la porta oberta al club dels 27. La Comissió Europea les ha lloat perquè ho considera un pas per part d'Ucraïna per acostar-se als estàndards europeus. En aquest sentit, ha demanat que els estats membres hi votin a favor. Per aquest motiu, aquesta carta és tan important. El vot negatiu d'un sol país seria suficient per frustrar el començament de les negociacions, en exigir-se unanimitat per prendre aquest tipus de decisions.
Per ara, però, les coses no pinten gaire bé. Es calcula que a Ucraïna hi viuen unes 100.000 persones d'origen hongarès. El govern de Budapest acusa Kíiv de no protegir els drets culturals i lingüístics d'aquest grup ètnic, i ha avançat que hi votarà en contra.