El Consell Europeu ha de decidir a la reunió del 14 i el 15 de desembre si dona llum verda a l'obertura de negociacions d'Ucraïna amb la UE. La Comissió Europea ha lloat les reformes escomeses per Ucraïna per acostar-se als estàndards europeus i demana als estats membres que hi votin a favor. Però, de moment, no és suficient. Per ara, està embarcada en intenses negociacions per vèncer el bloqueig d'Hongria i tirar endavant un paquet especial de 50.000 milions d'euros per mantenir funcionant el país, a les portes d'una inflació importantíssima.
🤝 Ucraïna a debat: el país necessita més ajudes i negociar l'entrada a la UE
I és que cal recordar que Ucraïna s'hi ha esforçat molt per tal de dur a terme les reformes pertinents i acontentar els socis europeus per, precisament, tenir la porta oberta al club dels 27. La Comissió Europea les ha lloat perquè ho considera un pas per part d'Ucraïna per acostar-se als estàndards europeus. En aquest sentit, ha demanat que els estats membres hi votin a favor. Per aquest motiu, aquesta carta és tan important. El vot negatiu d'un sol país seria suficient per frustrar el començament de les negociacions, en exigir-se unanimitat per prendre aquest tipus de decisions.
Ucraïna a la UE: què prefereixen els europeus?
Els europeus estan, generalment, oberts a la idea que Ucraïna passi a ser un estat membre de la Unió, malgrat els costos i riscs. No veuen amb tan bons ulls que la mateixa ampliació inclogui també Geòrgia i altres països dels Balcans occidentals, segons una enquesta de la qual es fa ressò el The Guardian. En aquest context, cal mirar una mica més enrere per recordar que la Comissió Europea va recomanar el mes passat que s'iniciessin converses formals d'adhesió amb Ucraïna i Moldàvia. Els 27 caps de govern de la UE debatran la proposta en una cimera de Brussel·les, però ja se sap que el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, s'oposa a les negociacions amb Kíiv.
En un segon pla, l'ampliació ha esdevingut una prioritat urgent de la UE des que Rússia va començar la guerra contra Ucraïna. Al novembre, la comissió també va donar suport a les converses d'entrada amb Bòsnia i Hercegovina (una vegada que Sarajevo estigui a punt) i va recomanar que es concedís a Geòrgia l'estatus de país candidat.
Kíiv no vol sentir-se rebutjada
El ministre d'Afers Estrangers d'Ucraïna, Dmytro Kuleba, ha dit aquesta mateixa setmana que seria “devastador” per a Kíiv i la UE si la cimera no recolzés l'inici de les converses d'adhesió. “No ho puc imaginar… ni tan sols vull parlar de les conseqüències”, ha destacat Kuleba. L'enquesta, realitzada entre sis estats membres de la UE per al Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), ha trobat un suport considerable per a les candidatures d'Ucraïna i, en un grau més baix, per a Moldàvia i Montenegro. Ara bé, també hi ha preocupacions força importants en qüestions econòmiques i de seguretat.
Tot i això, hi va haver una oposició generalitzada a l'eventual adhesió de Turquia en particular, així com una resposta notablement freda a la perspectiva d'Albània, Bòsnia, Geòrgia, Kosovo, Macedònia del Nord i Sèrbia.
Enquesta: què diuen les dades?
L'enquesta, que cita el The Guardian, fa referència a una mostra que s'ha fet en sis estats membres de la UE feta pel Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR). Unes dades que constaten que Dinamarca (50%) i Polònia (47%) són els països que més favorables estan en relació amb l'adhesió d'Ucraïna a la UE, mentre que les opinions estan dividides a Romania (32% a favor, 29% en contra), Alemanya (37% a favor, 39% en contra) i França (29% a favor, 35% en contra). A Àustria, el 52% estava en contra. Al mateix temps, al 45% dels enquestats els preocupa que l'adhesió d'Ucraïna tingui un impacte negatiu en la seguretat de la UE, enfront del 25% que creu que la reforçarà. Molts europeus no veuen cap benefici econòmic de la pertinença d'Ucraïna. Mentre que el 43% dels enquestats a Polònia i el 37% a Romania consideren que això té un impacte positiu en l'economia de la UE, el 54% a Dinamarca i el 46% a Àustria preveuen el contrari, constaten les dades.
També hi ha preocupacions per l'impacte de l'ampliació en el poder polític de la UE al món. Polònia i Dinamarca són els més optimistes en aquest sentit: el 43% i el 35% dels ciutadans creuen que l'adhesió d'Ucraïna a la UE tindrà un impacte positiu. A Àustria (42 %) i Alemanya (32 %), però, l'opinió més estesa era que la pertinença d'Ucraïna reduiria el poder polític de la UE al món, mentre que els enquestats a França i Romania estaven dividits de manera més equitativa.