Ucraïna ha aconseguit un dels grans reclams que feia mesos que feia als seus aliats occidentals, l'enviament de tancs moderns com els Leopard 2 alemanys o els Abrams americans, que ja s'ha materialitzat amb el suport de més d'una desena de països occidentals, com Alemanya, els Estats Units o Espanya. Ara, però des del departament de defensa ucraïnès s'han proposat aconseguir encara més armes d'última generació i el seu pròxim objectiu són els caces americans F-16. Concretament, i segons informa El País, Ucraïna hauria sol·licitat 24 unitats d'aquestes modernes aeronaus als seus aliats occidentals. La petició ja s'ha fet als països que disposen d'aquest armament, i ara és el seu torn de debatre si s'oposen o si donen suport a les demandes del país dirigit per Zelenski. És probable que el debat resulti encara més polèmic que la disputa sobre el subministrament de tancs. A Europa, diversos funcionaris i diplomàtics ja van dir que els seus governs ja no consideraven la idea com una cosa inassumible, com era fa uns mesos, però que els temors d'una escalada del conflicte continuen sent elevats.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va reiterar aquesta setmana que, després de l'acord entre els Estats Units i Alemanya per a enviar tancs pesats a les seves tropes, la següent etapa ha de ser dotar a Ucraïna de potència aèria. La superioritat aèria de Moscou és sobre el paper incontestable: les Forces Aèries russes tenen una flota d'avions i helicòpters pròxima a les 4.200 unitats, segons la revista Flight Global, mentre Ucraïna en suma només 312, sobretot els MiG-29. Les seves naus, antics models soviètics, no són rival per als moderns caces russos i per això demanen als seus aliats occidentals que els enviïn aeronaus modernes per poder plantar cara als invasors.
F-16
— Defense of Ukraine (@DefenceU) January 27, 2023
Diferència de posicions entre els aliats occidentals
Washington ha dit a Kíiv que el subministrament d'aeronaus és un "no rotund" de moment, segons un diplomàtic estatunidenc consultat per Politico, però afegeix: "Hi ha una línia vermella, però l'estiu passat també hi havia una línia vermella en l'enviament dels HIMARS (llançadors de coets) i al final es van enviar. Després va passar amb els tancs de batalla i això també s'ha acabat enviant." Els ministres de defensa dels països aliats d'Ucraïna celebraran una cimera el mes que ve a la base militar estatunidenca de Ramstein, al sud-oest d'Alemanya, on s'espera que el suport aeri sigui un focus clau en els debats que es plantejaran.
El ministre d'Afers exteriors neerlandès, Wopke Hoekstra, va dir la setmana passada al Parlament neerlandès que el seu gabinet estudiaria la possibilitat de subministrar avions de combat F-16, si Kíiv els sol·licita. "Som de mentalitat oberta, no hi ha tabús", va dir. Això va seguir els comentaris del ministre d'Afers Exteriors d'Eslovàquia Rastislav Kácer, que va dir que el seu govern estava "a punt" per lliurar avions de combat MiG-29 de l'era soviètica a Kíev, i estava parlant amb socis de l'OTAN i el president ucraïnès Volodímir Zelenski sobre com fer-ho. Altres polítics d'alt nivell s'han mostrat molt menys disposats a debatre sobre un possible enviament de caces F-16. El canceller alemany Olaf Scholz ho va descartar el dimecres, al·legant la necessitat d'evitar una major escalada militar. "No hi haurà lliuraments de caces a Ucraïna", va dir. “Això es va deixar clar molt aviat, fins i tot des dels Estats Units.” Els aliats europeus d'Ucraïna preveuen un conflicte que podria durar entre tres o cinc anys més, o més, i existeixen preocupacions que Occident està prop del límit del qual es pot proporcionar armament sense provocar una resposta extrema per part de Rússia.
Enviar armament sense fer enfadar a Putin
A principis de l'any passat, els aliats occidentals van acordar una "política no escrita" per no subministrar a Ucraïna un paquet complet d'armes immediatament després de la invasió, per por que s'activés una gran resposta de Rússia. La idea era que Occident donés el seu suport gradualment, avaluant la resposta russa en cada pas. "Molts països d'Occident pensen que si haguéssim de subministrar a Ucraïna tot el maquinari que ens van demanar en la primera fase de la guerra, hi hauria una forta reacció russa, incloent-hi una possible resposta nuclear", ha explicat un diplomàtic europeu a Politico. L'estratègia ha estat una tendència lenta però constant en el suport occidental, des de les javelines antitancs i sistemes portàtils de defensa aèria com Stingers, HIMARS, i més recentment míssils Patriotes terra-aire, tancs i vehicles blindats.
El lliurament d'aeronaus és, per tant, "només una qüestió de quan", va explicar el mateix diplomàtic. El ministre d'Afers exteriors britànic, James Cleverly, es va reunir amb alts funcionaris estatunidencs a Washington la setmana passada per a debatre sobre el suport militar addicional a Ucraïna, més enllà del subministrament de tancs. En declaracions després de la trobada, Cleverly es va negar a dir si aquestes converses cobrien el subministrament de caces o míssils de llarg abast, una altra demanda d'Ucraïna. Els diplomàtics europeus estan d'acord que Occident voldrà, en primer lloc, esgotar totes les altres opcions abans de passar a enviar caces de combat, inclosos més drons d'atac i possiblement míssils de llarg abast. Washington també va aprovar recentment un enviament de coets sense guia de l'era de la guerra freda que l'exèrcit ucraïnès podria llançar des dels seus avions MiG de l'era soviètica.