El govern ucraïnès ha elevat el to d’alerta després que Rússia hagi afirmat haver utilitzat un míssil balístic d’abast intermedi, conegut com a Oreshnik, contra la regió de Lviv, a l’oest d’Ucraïna. Segons el ministre d’Afers Exteriors ucraïnès, Andrii Sybiha, l’atac –produït molt a prop de la frontera amb la Unió Europea i l’OTAN– constitueix una amenaça greu per a la seguretat del continent europeu i un assaig de pressió directa sobre la comunitat transatlàntica.
“L’ús d’un míssil d’aquestes característiques a tocar del territori de la UE i de l’OTAN és una prova de força i una advertència”, ha assenyalat el cap de la diplomàcia ucraïnesa, que considera l’episodi una escalada qualitativa en la guerra iniciada per Moscou. Kíiv ja ha informat els Estats Units, els seus socis europeus i diverses organitzacions internacionals dels detalls de l’atac a través de canals diplomàtics.
Com justifica l'atac Rússia?
Ucraïna rebutja de ple la justificació russa, que vincula el llançament del míssil a un suposat atac contra una residència del president Vladímir Putin, un incident que, segons Kíiv, “mai no ha existit”. Per al govern ucraïnès, aquest relat és una nova mostra que el Kremlin “no necessita motius reals per sembrar el terror”, i que fa servir pretextos fabricats per legitimar accions militars cada cop més agressives.
El ministre ha anat més enllà i ha qualificat l’ús d’un míssil balístic d’abast intermedi com una resposta “a les mateixes al·lucinacions” del president rus. En aquest sentit, adverteix que no es tracta només d’una amenaça per a Ucraïna, sinó d’un risc global que exigeix respostes globals. “Quan Putin prova armament d’aquest tipus a les portes de la UE, el missatge va molt més enllà del front ucraïnès”, ha remarcat.
Ucraïna demana més pressió a Rússia
Davant aquest escenari, Kíiv reclama un augment immediat de la pressió internacional sobre Rússia, especialment en l’àmbit econòmic. El ministre ha assenyalat com a prioritàries noves mesures contra la flota de petroliers russos, els ingressos procedents del petroli i els esquemes financers que permeten a Moscou esquivar sancions. En aquest punt, ha avalat les accions impulsades pels Estats Units i ha demanat que s’estenguin no només dins la UE, sinó a escala global.
Ucraïna també insta els estats i les organitzacions internacionals a desmentir activament “les mentides russes” i a no normalitzar una escalada que, segons Kíiv, erosiona les bases de la seguretat europea. Com a resposta política immediata, el govern ucraïnès promourà una reunió urgent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, així com trobades específiques del Consell Ucraïna-OTAN i debats en el si de la Unió Europea, el Consell d’Europa i l’OSCE.
El missatge de fons és clar: el conflicte ja no es pot llegir només com una guerra regional. Amb cada nou pas militar a prop de les fronteres europees, Ucraïna insisteix que Moscou posa a prova la capacitat de resposta d’Occident i el futur mateix de l’ordre de seguretat internacional.