Txerníhiv és, des de fa setmanes, una ciutat fantasma. Després que les tropes russes l'ocupessin i la fessin servir com a base per llençar atacs amb míssils, el municipi ha quedat reduït al no-res. Queden encara restes de munició i fundes de míssils que visibilitzen que la ciutat ha estat devastada. Tot i que no ha aclaparat tantes portades com Butxa o Irpin a la regió de Kíiv, Txerníhiv guarda ferides de guerra.
De fet, aquesta província va ser la porta d'entrada de l'exèrcit rus per a envair el centre del país i arribar a Kíiv. Però abans de retirar-se, també van decidir remarcar el pas per la província. En aquest sentit, fronterera amb Bielorússia i Rússia, aquesta regió ha estat durament colpejada. Han fet malbé teixit industrial, electricitat i comunicacions, encara sense haver-se recuperat, segons destaca Efe. L'ajuda humanitària tampoc hi arriba degudament.
Els habitants que s'han quedat al municipi, miren encara perplexos en què s'ha convertit casa seva. A banda de restes militars, també s'hi poden trobar jaquetes de l'exèrcit rus, cassoles brutes o tancs destrossats. Els russos s'hi van estar més d'un mes. Les cases destrossades necessitaren més que alguns petits reajustaments. No hi ha, ara per ara, material de construcció. Milers de famílies depenen ara d'una ajuda humanitària que tampoc arriba i llargues cues per aconseguir alguna cosa de la poca que aconsegueix desplegar-se sobre el terreny.
Productes de primera necessitat
El portal Human Rights Watch ja exposava fa més de cinc dies que Txerníhiv necessitava productes de primera necessitat. Des de principis de març del 2022, els civils que s'han quedat a la ciutat han tingut un accés molt limitat a l'aigua, electricitat i calefacció. Segons la mateixa web, els russos van tancar la ciutat, controlant tots els accessos a aquesta i atacant un pont que era l'únic accés que quedava per entrar i sortir de la ciutat per dirigir-se a territori controlat per Ucraïna. Això ha impedit l'evacuació de civils ferits i també l'entrada d'ajuda humanitària o subministraments mèdics.
Una dona mira unes fotografies de familiars del que queda de casa seva / Efe
"Els civils de Txerníhiv fa dies que estan atrapats en una crisi d'efecte dòmino, sense accés als serveis bàsics i sense mitjans d'escapament, tot mentre viuen sota l'amenaça constant dels atacs russos", ha dit Richard Weir, investigador sobre crisis i conflictes d'Human Rights Watch. “Les forces russes, juntament amb les ucraïneses, han de prendre les mesures necessàries per permetre als civils que ho desitgin abandonar la ciutat de manera segura i garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques dels civils que es quedin”. De fet, aquestes descripcions també recorden Mariúpol. La situació es va deteriorar dràsticament quan els residents es van refugiar en soterranis sense accés a aigua corrent, electricitat, calefacció, atenció mèdica o servei de telefonia mòbil mentre les forces russes assetjaven la ciutat.
Garantir l'accés a l'electricitat i a l'aigua potable serà crucial per ajudar a prevenir la propagació de malalties transmissibles per la ingestió d'aigua contaminada, ha assenyalat Human Rights Watch. La deshidratació greu pot provocar hipotèrmia, rampes a les cames, deliri, pèrdua de pressió arterial, insuficiència d'òrgans i mort. Els nens, les dones embarassades i la gent gran són més propensos als efectes de la deshidratació.
Txerníhiv, clau per demostrar crims de guerra
La ciutat ha patit atacs directes a civils, talls de serveis bàsics i s'ha negat la responsabilitat. Un factor crucial en qualsevol judici per crims de guerra és obtenir evidència clara d'un intentat deliberat d'atacar civils. Les imatges i les declaracions de testimonis poden ser un punt de partida, segons constata el professor Alex Whiting, un antic coordinador d'investigacions del Tribunal Penal Internacional que recull la BBC. Ara bé, segons el portal Animal Político, els investigadors haurien de respondre una sèrie de preguntes bàsiques: hi ha alguna manera que aquests objectius poguessin haver estat percebuts com a militars? Hi havia objectius militars a la zona? Pot ser que l'atac fos conseqüència de faltes d'intel·ligència o d'errors d'armament? De moment, la BBC, que assegura que s'ha posat en contacte amb el Ministeri de Defensa de Rússia, no ha obtingut resposta.
Imatge principal: edificis bombardejats a Txerníhiv / Efe