La televisió alemanya ha desmuntat el mite de la Transició espanyola amb un reportatge que assegura que "en lloc d'enfrontar-s'hi, va haver-hi una amnistia i un silenci". La crítica de la TV alemanya Tagesschau contra la Transició és descarnada i lamenta que encara hi hagi voluntaris buscant els morts, exhumant-los per "permetre que els familiars siguin enterrats amb dignitat".

Alemanya

El reportatge posa el punt de mira sobre la quantitat de persones que van ser assassinades durant el franquisme i que avui en dia no s'ha reparat la seva memòria. "Després de Cambodja, Espanya és el país amb més fosses comunes sense obrir", afirma rotund la TV.

Encara a les trinxeres

La televisió alemanya, que titlla a Espanya de "democràcia jove", assegura que el defecte de naixement de la democràcia espanyola és "el silenci" durant la Transició. Ja que, després de la victòria de Franco "només es va homenatjar els morts feixistes, no parlaven de l'altra bàndol", critica la televisió. Fins i tot explica que després de la mort del dictador, quan Espanya es va voler democratitzar, "el silenci va continuar durant la fase de transició. Amb un pacte tàcit de no parlar de la Guerra Civil".

La crítica a la Transició és dura i Tagesschau afirma que Espanya continua dividida: "Com si el país encara estigués a les trinxeres d'abans". La TV alemanya explica sorpresa que l'actual govern espanyol de Pedro Sánchez vol assegurar una nova Llei per la memòria democràtica, però que l'oposició de les dretes "assalta parlant de velles ferides que s'obririen sense necessitat"

Franquisme persistent

No és l'única veu internacional que s'ha alçat contra els tics franquistes d'Espanya. L'historiador Paul Preston es va mostrar contundent i va declarar que "avui dia tenim un franquisme molt fort a Espanya".

No obstant això, per entendre com és que, 46 anys més tard de la mort del sagnant dictador el feixisme encara roman viu, Preston es remuntava als inicis de la dictadura espanyola l'any 1936 per subratllar que "Franco va viure durant molts anys del terror que va sembrar. Va matar molts republicans i va forçar-ne molts a l'exili. I, amb aquesta base de terror i el control total del sistema d'ensenyança, va fer una neteja de cervell de tota una nació. I, és clar, amb l'arribada de la democràcia, tot això no va canviar perquè va haver-hi milers de famílies que encara creien en el franquisme".

Així doncs, avui dia hi ha qui creu que Vox és hereu del franquisme i el titlla de "feixista". Sobre aquest punt, però, Preston creu que "s'ha fet un abús de la paraula feixista". I creu que seria una exageració anomenar Vox de "feixista".  

 

Imatge principal de Felipe González, Alfonso Guerra i el rei emèrit, Joan Carles. - GTRES