Un ampli sondeig europeu apunta a un continent cada vegada més inquiet, convençut que el seu entorn geopolític ha entrat en una etapa de risc elevat i amb poques certeses sobre la seva pròpia capacitat de resposta. L’enquesta, realitzada en nou països per a la plataforma d’assumptes europeus Le Grand Continent, conclou que la percepció d’amenaces és avui un element central en la manera com els europeus interpreten el seu futur; una sensació que s’expressa tant en la visió sobre els actors internacionals com en la confiança en la defensa pròpia.
Què pensen els europeus dels temes calents geopolítics?
En aquest clima tens, gairebé la meitat dels enquestats considera Donald Trump un “enemic d’Europa”. Tot i que aquest element ha centrat bona part de l’atenció, els resultats aporten un panorama més profund: Europa no només mira amb recel la tornada del president nord-americà, sinó que es percep a si mateixa com especialment vulnerable davant d’un món inestable.
Segons l’enquesta, una majoria relativa del 51% creu que el risc d’una guerra oberta amb Rússia en els pròxims anys és alt, i gairebé una de cada cinc persones el veu com a molt alt. Aquestes xifres, segons Jean-Yves Dormagen, politòleg i fundador de l’agència de sondejos Cluster17, haurien estat “impensables fa només uns anys”. Dormagen assegura que reflecteixen un canvi profund: la normalització de la possibilitat d’un conflicte directe al continent.
El temor no és homogeni. La distància geogràfica i històrica amb Rússia pesa: a Polònia, un 77% dels enquestats perceben un risc alt de guerra, mentre que a Itàlia aquesta proporció baixa fins al 34%. França se situa en un 54% i Alemanya en un 51%, indicant que les principals potències europees també han integrat aquest escenari com una possibilitat real.
A aquest temor extern s’hi suma una profunda desconfiança en les capacitats defensives nacionals. Segons el sondeig, un 69% dels participants creu que el seu país “no és realment” o “no és en absolut” capaç de defensar-se davant una agressió russa. Tot i que França mostra el nivell més alt de confiança –un 44%, encara minoritari–, fins i tot a Polònia, un país amb una forta cultura de seguretat i que comparteix frontera amb Rússia, un 58% creu que el país no podria defensar-se adequadament.
“Entrem en una era de perills mentre mantenim una sensació persistent de feblesa nacional”, resumeix Dormagen. Aquesta vulnerabilitat no es limita a l’àmbit militar. Només un 12% dels enquestats diu no sentir-se amenaçat, mentre que les preocupacions principals són la seguretat tecnològica i digital (28%) i la seguretat militar (25%). El conjunt de riscos –energètics, alimentaris, tecnològics o geopolítics– dibuixa un mapa mental europeu marcat per la inseguretat.
Malgrat aquesta visió ombrívola, el sondeig mostra un suport sòlid al projecte europeu. Un 74% volen que el seu país continuï a la UE, amb xifres especialment fortes a Portugal (90%) i Espanya (89%). Fins i tot en països amb més euroescepticisme, com França (61%) o Polònia (68%), el suport supera folgadament la meitat.
També hi ha un consens ampli sobre el Brexit: cinc anys després, un 63% considera que ha tingut un impacte negatiu al Regne Unit. La Unió Europea potser es percep fràgil, però continua sent vista com l’espai de protecció més fiable en un món que, a ulls europeus, s’ha tornat més imprevisible que mai.