El president dels Estats Units, Donald Trump, afronta un dels moments més delicats del seu segon mandat amb l’Iran com a epicentre d’una crisi que combina diplomàcia, amenaça militar i càlcul polític. Washington i Teheran han iniciat aquesta setmana converses a Oman, però el diàleg avança sota l’ombra d’una possible escalada armada que podria tenir conseqüències profundes tant a l’Orient Mitjà com dins dels EUA.
Trump ha reforçat en els darrers mesos la seva retòrica bel·ligerant contra el règim iranià, al qual acusa de reprimir brutalment les protestes internes i de voler reactivar el seu programa nuclear. Paral·lelament, els Estats Units han desplegat una presència naval i aèria significativa a la regió, en una estratègia que busca donar força a la negociació, però que també augmenta el risc d’un conflicte obert.
Un Trump en hores baixes
Aquest enfocament arriba en un moment de clara fragilitat política per al president. Les enquestes situen la seva aprovació per sota del 40% en un any electoral clau, amb gran part de l’electorat més preocupat pel cost de la vida, l’habitatge i l’economia que no pas per la política exterior. Malgrat això, Trump ha concentrat bona part de la seva agenda en accions de força a l’exterior, incloent-hi atacs militars en diversos països i una actitud cada cop més confrontacional amb els seus adversaris.
Els defensors d’una línia dura consideren que el moment és especialment propici per pressionar Teheran. L’Iran travessa una situació de debilitat interna marcada per una greu crisi econòmica, protestes massives reprimides amb violència i una incertesa creixent sobre la successió del líder suprem, Ali Khamenei. A més, els seus aliats regionals, com Hamàs o Hezbollah, han quedat severament tocats després de conflictes recents amb Israel.
Els riscos d'enfrontar-se amb l'Iran
Aquest escenari alimenta la tesi que els Estats Units podrien aprofitar una finestra d’oportunitat per colpejar el règim iranià o forçar concessions importants. No obstant això, els riscos són elevats. Experts militars adverteixen que qualsevol intent seriós de debilitar l’aparell repressiu iranià exigiria una campanya prolongada, amb un alt potencial de víctimes civils i conseqüències imprevisibles. A diferència d’altres escenaris, l’Iran és un país cohesionat territorialment, i una caiguda sobtada del règim podria obrir un buit de poder perillós.
En l'àmbit internacional, també creix la inquietud entre aliats clau dels EUA al Golf Pèrsic, que temen represàlies iranianes contra infraestructures energètiques i un augment de la inestabilitat regional. Un conflicte prolongat podria afectar els mercats del petroli i frenar projectes estratègics en sectors com el turisme o la tecnologia.
Davant d’aquest panorama, la via diplomàtica tampoc ofereix garanties clares. El secretari d’estat, Marco Rubio, va reconèixer abans de les converses que “no queda clar que es pugui arribar a un acord amb aquests dirigents”, tot afegint que Washington vol abordar no només el programa nuclear iranià, sinó també els míssils balístics i el suport a grups armats. Segons informacions de CNN, Teheran només estaria disposat a parlar del dossier nuclear, una limitació que complica qualsevol entesa global.
Les dues vies de Trump
En aquest context, Trump es mou entre dues pulsions: evitar una nova guerra impopular entre una ciutadania cansada de conflictes externs, i mantenir la imatge de líder fort que ell mateix ha construït. Com va resumir l’analista Karim Sadjadpour, del Carnegie Endowment for International Peace, en declaracions a CNN: “Les deliberacions més importants són les que tenen lloc dins del cap del president”. La decisió final, sigui diplomàtica o militar, marcarà no només el futur de les relacions entre Washington i Teheran, sinó també el llegat polític d’un president obsessionat per deixar empremta en la història.