El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que revisarà una nova proposta de l’Iran per posar fi a la guerra, tot i mostrar escepticisme sobre la seva viabilitat. Abans d’embarcar a l’Air Force One, el magnat nord-americà va assegurar que analitzaria el document en detall i que en donaria més informació posteriorment. La iniciativa, enviada per Teheran a través del Pakistan segons mitjans iranians com Tasnim i Fars, respon a una proposta prèvia de Washington. El pla iranià consta de 14 punts, enfront dels nou presentats pels Estats Units.

A través de la seva xarxa Truth Social, Trump va expressar els seus dubtes sobre el contingut del document: “Revisaré aviat el pla que l’Iran ens acaba d’enviar, però no puc imaginar que sigui acceptable, ja que encara no han pagat un preu prou alt pel que han fet a la humanitat i al món durant els últims 47 anys. Gràcies per la seva atenció a aquest assumpte!”

Què inclou aquest nou pla de pau de l'Iran?

Entre les principals demandes de l’Iran hi ha garanties de no-agressió, la retirada de forces nord-americanes de les zones properes al país, l’aixecament del bloqueig naval i l'alliberament d’actius iranians congelats. També s’hi inclouen indemnitzacions, la fi de les sancions i el cessament dels combats en tots els fronts, inclòs el Líban. El document planteja, a més, la creació d’un nou mecanisme per gestionar el trànsit a l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al comerç mundial d’energia.

L’Iran aposta per resoldre el conflicte en un termini de 30 dies, mentre que els Estats Units proposaven un alto el foc de dos mesos. La resposta oficial de Washington s’espera a través dels països mediadors implicats.

El viceministre d’Afers Exteriors iranià, Kazem Gharibabadi, va afirmar que la proposta busca posar fi “de manera definitiva” al conflicte i va assenyalar que ara els Estats Units han de decidir si opten per la via diplomàtica o mantenen l’estratègia de confrontació. En paral·lel, el ministre d’Afers Exteriors de l’Iran, Abbas Araqchi, ha mantingut contactes amb diversos països, entre ells Itàlia, França, el Japó i Corea del Sud, per defensar el caràcter pacífic del programa nuclear iranià i reclamar una condemna internacional a les accions militars dels Estats Units i Israel.