El president dels EUA, Donald Trump, ha tornat a situar l'Iran al centre de la seva agenda internacional. D'aquesta manera ha anunciat nous aixecaments de sancions vinculats a l'avenç de les negociacions amb Teheran i ha presentat com una gran victòria diplomàtica l'acceptació d'inspeccions internacionals sobre les instal·lacions nuclears iranianes. La notícia, però, conté una paradoxa política difícil d'ignorar.
En un missatge publicat a la seva xarxa social, Truth Social, Trump ha assegurat que l'Iran ha acceptat "completament i plenament" inspeccions nuclears del màxim nivell i durant un període indefinit. Segons el president nord-americà, aquesta condició és imprescindible per mantenir oberta la via negociadora i garantir el que va definir com a "honestedat nuclear".
Sancions relaxades?
L'anunci arriba després de diverses rondes de contactes entre Washington i Teheran, en les quals ha participat el vicepresident nord-americà, JD Vance. Les converses han obert la porta a una relaxació parcial de les sancions imposades durant els últims anys i representen un dels intents més seriosos de reconduir una relació marcada per la desconfiança i els episodis de tensió militar. Tanmateix, l'element que l'Administració Trump presenta avui com una concessió significativa per part de l'Iran no és exactament una novetat.
Les inspeccions internacionals dels programes nuclears iranians ja constituïen una peça central del Pla d'Acció Integral Conjunt, conegut per les sigles JCPOA, l'acord signat el 2015 entre l'Iran i les principals potències mundials durant la presidència de Barack Obama. Aquell pacte limitava les activitats nuclears iranianes a canvi de l'aixecament progressiu de sancions econòmiques i establia un sistema de verificació supervisat per organismes internacionals.
Va ser precisament Trump qui va decidir retirar els Estats Units de l'acord el 2018. En aquell moment, la Casa Blanca argumentava que el JCPOA era insuficient per impedir que l'Iran desenvolupés capacitats nuclears a llarg termini i considerava que les concessions econòmiques havien estat excessives.
Retorn a la confiança?
La decisió va marcar un punt d'inflexió en la política nord-americana envers l'Iran. Les sancions es van endurir, les relacions bilaterals es van deteriorar i Teheran va començar a allunyar-se progressivament d'alguns dels compromisos assumits en el marc de l'acord.
Ara, gairebé una dècada després de la signatura del JCPOA, Washington i Teheran semblen buscar una fórmula per recuperar espais de confiança. Encara és aviat per saber si les negociacions actuals desembocaran en un acord estable, però la situació il·lustra fins a quin punt la política exterior també està condicionada pels cicles polítics.
Per als crítics de Trump, el fet que les inspeccions nuclears tornin a aparèixer com una garantia fonamental evidencia que alguns dels mecanismes descartats durant el seu primer mandat continuen sent considerats útils per limitar les ambicions nuclears iranianes. Per als seus partidaris, en canvi, la diferència és que aquesta vegada les condicions serien més exigents i favorables als interessos nord-americans.
Més enllà del debat polític, el moviment reflecteix una realitat recurrent en les relacions internacionals: sovint els governs acaben tornant a instruments que havien criticat quan es troben davant dels mateixos problemes. I en el cas de l'Iran, la qüestió nuclear continua sent un d'aquells dossiers que cap administració nord-americana ha aconseguit resoldre definitivament.