La històrica trobada entre Donald Trump i Xi Jinping a Pequín s’ha tancat amb moltes imatges de distensió, alguns anuncis econòmics i, sobretot, amb la sensació que els grans conflictes entre els Estats Units i la Xina continuen lluny d’una solució definitiva. Després de dos dies de reunions i negociacions, el president nord-americà va assegurar que s’havien resolt “molts problemes diferents”, però la realitat és que, de moment, els acords concrets continuen sent limitats i envoltats d’incertesa.

La cimera arribava marcada per una relació especialment delicada entre les dues principals potències del planeta. Les disputes comercials, la batalla tecnològica, la situació de Taiwan i la guerra oberta entre Israel i l’Iran havien elevat la tensió internacional durant les darreres setmanes. En aquest context, Pequín es convertia en un escenari clau per comprovar si Washington i la Xina eren capaços de reconstruir mínimament els ponts diplomàtics.

Tot i el to cordial mostrat durant les compareixences públiques, les diferències de fons continuen intactes. Trump va anunciar que Xi havia acceptat impulsar la compra de 200 avions Boeing i incrementar les adquisicions de productes agrícoles nord-americans per valor de desenes de milers de milions de dòlars. Uns compromisos que permeten als dos governs exhibir resultats ràpids, però que molts analistes observen amb prudència després de diversos precedents fallits.

Acords sota sospita

La memòria de l’anterior mandat de Trump continua molt present. Durant la seva visita d’Estat a la Xina l’any 2017 ja es van anunciar inversions multimilionàries i grans pactes energètics que mai van arribar a materialitzar-se a causa del deteriorament progressiu de les relacions bilaterals. Per això, els experts consideren que els anuncis actuals poden acabar quedant atrapats novament en un escenari de desconfiança mútua.

I és que la relació entre Washington i Pequín continua funcionant sota una lògica de rivalitat estructural. Cada aproximació diplomàtica conviu amb noves friccions comercials, sancions tecnològiques o disputes geopolítiques. La qüestió de Taiwan continua sent el gran punt vermell per a la Xina, i Xi Jinping ho va tornar a deixar clar davant Trump. El líder xinès va advertir que qualsevol error de càlcul sobre l’illa podria desencadenar una situació “altament perillosa”.

El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va intentar rebaixar la tensió insistint que la política dels Estats Units respecte a Taiwan “no ha canviat”. Però el missatge xinès evidencia que Pequín continua considerant aquesta qüestió com la línia més sensible de tota la relació bilateral.

L’Iran entra de ple a la cimera

Més enllà del comerç o Taiwan, el gran element inesperat de la trobada ha estat el protagonisme de l’Iran. Amb el conflicte al Pròxim Orient disparant els preus energètics i amenaçant l’estabilitat global, Trump buscava també implicar la Xina en qualsevol possible sortida diplomàtica.

Després de reunir-se amb Xi, el president nord-americà va afirmar que tots dos coincidien que Teheran “no pot tenir una arma nuclear”. També va destacar la necessitat de mantenir obert l’estret d’Ormuz, una via marítima essencial per al comerç mundial de petroli i gas. Tot i això, Trump va deixar una frase especialment reveladora: “Nosaltres no necessitem l’estret tant com la Xina”.

La declaració subratlla fins a quin punt Washington considera Pequín vulnerable davant qualsevol crisi energètica prolongada. La Xina és el principal comprador del petroli iranià i depèn enormement de l’estabilitat de la regió. Però, malgrat les pressions nord-americanes, Pequín no sembla disposada a modificar substancialment la seva posició.

El govern xinès ha reiterat que la guerra “no hauria d’haver passat mai” i continua defensant el diàleg com a única sortida possible. Xi es manté en una posició calculada: evitar una ruptura amb l’Iran, preservar els seus interessos energètics i, alhora, projectar-se internacionalment com un actor moderador.

Un equilibri encara fràgil

La sensació final que deixa la cimera és la d’una treva més tàctica que no pas estructural. Tant Trump com Xi necessiten estabilitat econòmica i evitar una escalada immediata, però cap dels dos sembla disposat a renunciar als seus interessos estratègics.

Per això, més que un punt d’inflexió definitiu, el viatge de Trump a Pequín dibuixa una fotografia precisa del moment actual: dues superpotències obligades a entendre’s, però atrapades en una competició global que continua marcant cada gest, cada acord i cada paraula.