El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha adreçat aquest dimecres a la nació amb un discurs en què ha intentat presentar un balanç extraordinàriament positiu del seu primer any de retorn a la Casa Blanca. L’al·locució, llargament esperada, ha arribat en un moment delicat per al mandatari, ja que els principals sondejos situen la seva popularitat en el nivell més baix des del gener, principalment a causa de l’augment sostingut del cost de la vida al país.
Trump ha obert el discurs reiterant molts dels missatges que repeteix habitualment en les seves aparicions públiques: atacs contra la immigració irregular, crítiques al govern del seu predecessor, Joe Biden, i l’afirmació que, en pocs mesos, els Estats Units han passat “del pitjor al millor”. Segons el president, aquest gir radical s’ha produït gràcies a les deportacions massives, el tancament estricte de la frontera sud i l’ús d’aranzels com a eina de pressió contra altres països.
El mandatari ha assegurat que els primers onze mesos del seu segon mandat han portat els “canvis positius més grans de la història” i va subratllar que “els salaris estan pujant més de pressa que la inflació”. No obstant això, les dades oficials mostren una realitat més matisada: els salaris han crescut al voltant d’un 4 % anual, mentre que la inflació se situa prop del 3 %. Tot i aquesta diferència favorable sobre el paper, molts ciutadans continuen notant una pèrdua de poder adquisitiu.
Segons la Reserva Federal, una part important de la pressió inflacionària prové dels aranzels imposats per l’administració Trump el mes d’abril passat. Aquest encariment dels preus ha impactat especialment les llars amb ingressos mitjans i baixos, fet que explica el deteriorament de la imatge pública del president.
Un deteriorament de la imatge pública de Trump
Les enquestes confirmen aquesta tendència a la baixa. Gallup situa el nivell d’aprovació de Trump en el 36 %, només dos punts per sobre del mínim registrat durant el seu primer mandat, després dels fets del Capitoli el gener del 2021. Un altre sondeig, elaborat per NPR, PBS i la Universitat Marista de Nova York, eleva lleugerament la xifra fins al 38 %, però detecta un rebuig creixent entre sectors que li havien donat un suport massiu el 2024, com els residents de zones rurals.
Malgrat aquest context, Trump va aprofitar el discurs per anunciar noves promeses. Va parlar d’una reforma sanitària destinada a eliminar l’“Obamacare” i d’un programa per facilitar l’accés a habitatge assequible. També va afirmar que el preu de la gasolina ha baixat fins als 2,5 dòlars el galó en bona part del país i fins i tot a 1,99 dòlars en alguns estats, tot i que la mitjana nacional se situa prop dels 2,9 dòlars.
El president també va presumir de rebaixes en el preu dels medicaments, tot mencionant retallades del 400, 500 i fins i tot del 600 %, xifres que han generat escepticisme entre experts per la seva manca de coherència matemàtica. A més, va assegurar que en els pròxims dotze mesos s’inauguraran 1.600 noves plantes de generació elèctrica que faran baixar “dràsticament” el preu de la llum, en un moment en què molts estats pateixen augments notables de la factura energètica a causa del creixement dels centres de dades vinculats a la intel·ligència artificial.
Finalment, Trump ha anunciat un “dividend del guerrer”: un bonus especial de 1.776 dòlars per a 1.450.000 membres de les Forces Armades, una xifra simbòlica que fa referència a l’any de la fundació dels Estats Units. Malgrat les tensions recents amb Veneçuela i les declaracions bel·ligerants dels últims dies, el president no ha mencionat aquest país ni cap operació militar en el discurs, centrant-se a projectar una imatge de control i prosperitat enmig d’un clima de creixent desconfiança ciutadana.