El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquesta setmana la creació d’una Junta de Pau, un organisme internacional amb la seva firma que té com a objectiu supervisar la treva entre Israel i Hamàs. Les declaracions de Trump, durant la seva compareixença a la Casa Blanca amb motiu del retorn al poder, han posat en evidència les seves crítiques a l’ONU, a la qual va acusar de no haver estat a l’altura de les expectatives: “Podrien haver posat fi a totes les guerres que jo vaig resoldre”, va afirmar, alhora que reconeixia que l’organisme conserva un “gran potencial”.
Què és la Junta de Pau de Trump?
La nova Junta de Pau es planteja com un consell amb una composició molt seleccionada, encapçalat pel mateix Trump de manera indefinida i amb membres clau del seu entorn com Jared Kushner, Marco Rubio, Steve Witkoff i Tony Blair. A més, el govern nord-americà ha enviat invitacions a més de seixanta països, amb l’objectiu d’incloure aliats històrics i altres amb relacions econòmiques o diplomàtiques estretes amb Washington. Entre els que ja han confirmat la seva participació hi ha nacions com Albània, Israel, Marroc o Argentina. Altres, com França, Itàlia, Suècia i Noruega, han declinat sumar-s’hi, mentre que Espanya, Rússia o la Xina encara estudien la conveniència d’entrar-hi.
L’anunci ha generat inquietud a la comunitat internacional, ja que la Junta, concebuda inicialment com a instrument de supervisió de la treva a Gaza avalat pel Consell de Seguretat de l’ONU, ha evolucionat cap a un consell amb una agenda més ampla: promoure estabilitat, reforçar la governança i assegurar una pau duradora en zones de conflicte o en risc. Això, segons analistes, podria erosionar el paper tradicional de l’ONU i incrementar la centralitat de la diplomàcia nord-americana en assumptes de seguretat global.
Quant val formar part de la Junta de Pau?
El cost per formar part d’aquest organisme és significatiu: un milió de dòlars per país, destinats segons la Casa Blanca a la reconstrucció de Gaza, tot i que de moment els plans concrets no s’han fet públics. Alguns membres que han acceptat la invitació ja han indicat que no aportaran aquests fons, cosa que evidencia les tensions econòmiques i polítiques que envolten la iniciativa.
Trump ha deixat clar que presidint la Junta tindrà un paper indefinit, fins i tot més enllà del seu mandat actual, i que només una votació unànime podria apartar-lo del lideratge del consell. Alhora, la seva intervenció a Davos, on ha exposat públicament aquest projecte, s’ha produït poc després de la seva insistència en l’interès per Groenlàndia i els compromisos militars europeus, marcant una agenda diplomàtica molt personalitzada i centrada en l’estratègia nord-americana.
De moment, la Junta de Pau encara no té cap representant palestí ni detalls públics sobre el seguiment de la treva ni el temps de vigència del seu mandat, i ja ha generat debats sobre la legalitat i la legitimitat d’un organisme que sembla desplaçar-se més enllà de les estructures multilaterals establertes. Analistes consultats recorden que aquesta iniciativa evidencia la voluntat de Trump de condicionar l’ordre internacional segons els seus interessos i la seva visió de lideratge global, amb un to que barreja gestió de conflictes i la recerca del prestigi personal.