Trump converteix el sopar de corresponsals en un míting d’insults, burles i bromes i es veu president el 2028

"Crec en la llibertat de premsa més que ningú en aquesta sala... bé, potser no tant". Amb aquesta declaració d'intencions, Donald Trump va inaugurar el seu retorn al tradicional sopar  dels corresponsals de la Casa Blanca, una gala creada precisament per reivindicar la llibertat dels periodistes. Però el president dels Estats Units va anar a la cita disposat a demostrar que creu profundament en la llibertat de premsa. Sobretot, en la seva llibertat per insultar-la. Durant més d’una hora, el president dels Estats Units va barrejar bromes, retrets, exageracions, atacs als seus rivals i fragments reciclats dels seus mítings fins a convertir una gala dedicada al periodisme en una nova edició, amb estovalles i coberts de plata, del seu espectacle electoral.  La tradicional gal·la de corresponsals, de fet, arribava amb tres mesos de retard i envoltada d’una solemnitat poc habitual. El sopar s’havia de celebrar el 25 d’abril al Washington Hilton, però va quedar abruptament suspès després que un home armat intentés forçar un control de seguretat i disparés a les portes de l’hotel, quan Trump i bona part del seu govern ja eren dins del saló. L’atacant, Cole Allen, va ser reduït abans d’arribar a la sala, però un agent del Servei Secret va resultar ferit. La gala es va reprendre aquest divendres al Waldorf Astoria, on abans hi havia el Trump International Hotel, en un recinte més petit, amb molts menys convidats, controls reforçats i la sensació inevitable que aquesta vegada ningú no havia anat només a sopar. "És magnífic tornar a un lloc que conec perfectament, perquè el vaig construir jo", es va vantar Trump. 

Ni tan sols l'intent d'assassinat de l'abril es va escapar del seu humor. Trump va recordar que, quan van sonar els trets, tothom cridava "Get down!" ("A terra!"), però va rematar l'anècdota assegurant que (la rapera) Nicki Minaj "es va posar a fer twerking", jugant amb el doble significat de l'expressió anglesa, que també es pot entendre com "posa't a ballar". L'acudit va provocar més desconcert que rialles. 

Trump també  va fer broma sobre les dificultats dels convidats per trobar sabates que combinessin amb una armilla antibales i va advertir que la protecció podia fer-los semblar deu quilos més grassos.  Trump va començar, precisament, reivindicant que “l’espectacle havia de continuar” i homenatjant l’agent ferit i el personal de l’hotel que va intervenir aquella nit. Durant uns minuts, el to va ser de record, unitat i condemna de la violència política. Va durar poc. Superat el moment solemne, el president va tornar al seu hàbitat natural: els retrets, els insults i les bromes a costa de tothom, inclosos els mateixos periodistes que l’havien convidat a una festa consagrada, en teoria, a la llibertat de premsa. No va ser exactament una nit de riallades. Més aviat una vetllada de somriures tensos, aplaudiments de compromís i periodistes mirant el telèfon amb l’esperança que alguna notícia d’última hora els permetés abandonar discretament el saló. La Casa Blanca havia promès un Trump “ferotge però unificador, seriós però divertidíssim”. Va complir la primera part. Les altres tres van quedar pendents per a un eventual tercer mandat. 

El número de la gorra, la cirereta de la nit

Perquè aquesta va ser la broma-noticia de la nit, el número culminant que va arribar gairebé al final. Trump va anunciar que el seu tercer mandat seria encara millor que els dos primers i es va plantar una gorra vermella amb el lema Trump 2028, com si la 22a esmena de la Constitució, que impedeix que una mateixa persona sigui elegida president més de dues vegades, fos només una recomanació del manual d’etiqueta.  "Em complau anunciar la meva intenció de presentar-me a un quart mandat com a president dels Estats Units. Ho faré... He guanyat tres vegades, i ara ho tornaré a fer. Ho faré... He guanyat tres vegades. Per cert, la segona vegada em va anar molt bé. Unes eleccions manipulades".  Trump va aprofitar, entre bromes, per parlar dels "èxits" del seu primer i del seu segon mandat, i va afegir: "El tercer serà encara millor". Després va aclarir que feia broma

La gorra va ser la cirereta d’un discurs de 64 minuts que havia de ser una intervenció còmica i va acabar semblant un míting de campanya que s’havia equivocat d’hotel. El mateix Trump va admetre que els acudits no acabaven de funcionar. "L'altre dia, un senador que conec va rebre un missatge de la seva dona. Li deia: 'Quan arribis a casa, vull que pugis immediatament a dalt i fem l'amor'. I ell va respondre: 'No puc fer les dues coses alhora'. Sabeu? Ha, ha. És a dir... no pots pujar les escales i fer l'amor al mateix temps”. Després que la frase preparada caigués en el silenci, i a mesura que molts dels dards previstos al teleprompter no provocaven l'efecte esperat, Trump va començar a qüestionar la feina dels seus redactors de discursos, fins al punt de preguntar: "Algú entén això?" En un altre moment, després d’un nou fracàs humorístic, va sentenciar que aquella era probablement l’única cosa bona de tot aquell “discurs estúpid”.

“El grup més gran d’obsessionats amb Trump”

Trump va presumir, això sí, de ser el president “més obert i transparent de la història”, una definició que, segons va assegurar, li atribueix la gent. No va aclarir quina gent. Tot seguit, va descriure els assistents com “el grup més gran de persones afectades per la síndrome d’obsessió amb Trump” mai reunit en un mateix lloc. Era la seva manera d’agrair la invitació a l’associació que representa els periodistes encarregats de fiscalitzar la Casa Blanca. La gala anual recapta fons per a beques de periodisme i reivindica la llibertat de premsa protegida per la Primera Esmena. Trump fins i tot va compartir una lliçó pràctica sobre comunicació política: "Fa temps que vaig aprendre que, si parles amb els periodistes, almenys tens una oportunitat d'influir en el que escriuran"

Però Trump va interpretar l’homenatge d’una manera molt personal: parlant sobretot de Trump, dels èxits de Trump, dels enemics de Trump, de les injustícies patides per Trump i del desastre econòmic que, segons Trump, viurien els mitjans el dia que ja no poguessin parlar de Trump. “Quan jo no hi sigui, tots fareu fallida, se us acabarà el negocio”, va advertir als periodistes. "Per això, aquesta nit, per demostrar fins a quin punt m'importa la premsa i que vull salvar-vos les audiències, em complau anunciar la meva intenció —i això és una mena d'exclusiva— de presentar-me a un quart mandat com a president.

Periodistes, polítics i còmics a la diana

La llista de damnificats pel monòleg va ser llarga. Trump va atacar periodistes com Kaitlan Collins, Don Lemon i Lawrence O’Donnell; polítics com Gavin Newsom, Adam Schiff i Chris Christie; i figures del món de l’espectacle com Bruce Springsteen, Jane Fonda, Jimmy Kimmel i Stephen Colbert. Al governador de Califòrnia, Gavin Newsom, el va tornar a rebatejar com a “Newscum”, un joc de paraules amb el terme anglès scum, escòria. Del governador d’Illinois, J. B. Pritzker, es va burlar pel seu pes. I contra la congressista demòcrata Ilhan Omar va recuperar una de les seves acusacions habituals, tot reclamant que l’expulsin del país, malgrat que és ciutadana nord-americana. Tampoc no es van salvar els presentadors de televisió. Kimmel i Colbert van ser qualificats d’incompetents, en una nit dedicada a celebrar una premsa lliure davant d’un president que considera qualsevol crítica una forma de sabotatge personal. Alguns acudits van ser rebuts amb una fredor especialment visible, com una comparació de la corresponsal de la CNN Kaitlan Collins amb una creadora de contingut trans. Trump havia assegurat que havia suavitzat el discurs original. Vista la versió definitiva, només queda imaginar què devia haver eliminat.

 El comentari més celebrat va tenir com a protagonista el secretari de Sanitat, Robert F. Kennedy Jr. En referència a una de les seves històries més extravagants, Trump va insinuar que Kennedy havia atropellat la vaca de la qual procedien els filets servits durant el sopar. Probablement va ser el moment en què més es va acostar a l’humor tradicional d’aquesta gala.

I per rematar-ho tot, així es va acomiadar: “Ha estat una nit interessant. No sabia què esperar”, va dir abans d’acomiadar-se. “I ha estat molt pitjor del que pensava”.