El balanç de morts a la Franja de Gaza des que van començar els atacs israelians el 7 d’octubre de 2023 hauria arribat aquest dissabte fins a les 58.026 persones mortes, segons informa el ministeri de Salut gazià, controlat per Hamàs. Mentre els atacs israelians continuen recruant-se, les negociacions per un alto el foc s'allarguen a Qatar, després que Benjamin Netanyahu, primer ministre d’Israel, tornés al seu país des de Washington sense arribar a cap acord amb Donald Trump.

Durant els bombardejos israelians d’aquesta matinada haurien mort una cinquantena de persones en diverses zones de la Franja de Gaza. L’agència de notícies palestina Wafa, ha detallat que deu persones, entre elles sis menors, haurien mort en un atac contra un punt de distribució d’aigua al camp de refugiats de Nuseirat, al centre de la Franja. L’exèrcit israelià ha fet saber a l’agència EFE que l’atac estava dirigit contra un terrorista de la Jihad Islàmica, però que un error tècnic hauria desviat el projectil “a desenes de metres de l’objectiu”. Les fonts militars han afegit que estan “investigant” les informacions sobre les morts de civils.

10 persones més haurien mort en un bombardeig contra un habitatge a l’oest del camp de Nuseirat, 12 persones haurien estat víctimes d’un atac contra un mercat de la capital, Ciutat de Gaza, segons informen diversos mitjans.

Hi haurà un acord “en els pròxims dies”

Mentre els bombardejos israelians segueixen caient diàriament sobre la Franja de Gaza, les negociacions per un alto el foc segueixen allargant-se a Qatar. Així i tot, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, es mostrava convençut abans de volar de tornada cap al seu país des de la capital dels Estats Units que hi hauria un acord “en pocs dies”. Després d’un viatge a Washington que va començar el dilluns, on l’israelià es va reunir amb Trump en dues ocasions. 

Cap de les reunions entre els dos mandataris va acabar amb el compromís d’un alto el foc tot i les expectatives que es pogués tancar l'acord durant aquells dies, després dels senyals positius enviats per Hamàs. Així i tot, segons indica un comunicat del primer ministre israelià, sobre la taula només hi hauria en aquests moments un acord per l’alliberament de la meitat dels ostatges, tant vius com morts, que encara estan retinguts a Gaza: una cincuantena. Tot, a canvi d’un alto el foc temporal de 60 dies.

En el mateix comunicat, el primer ministre israelià reitera les seves condicions per l’acord d’un alto el foc permanent, que es negociaria durant els dos mesos de la pausa temporal: “Hamàs deixa les armes, Gaza és desmilitaritzada, i no queden capacitats governamentals o militars de Hamàs”. Si les demandes israelianes “no s’aconsegueixen en 60 dies de negociació, les aconseguirem d’una altra manera: aplicant el poder del nostre exèrcit heroic”, afegeix el comunicat.

A l’altra banda de la taula de negociacions, Hamàs ha rebutjat imperativament les condicions d’Israel per a la fi de les hostilitats. La dissolució “mai” seria part de les negociacions, ha informat un líder de l’organització al New York Times. Un dels altres obstacles a les negociacions és la presència de l’exèrcit israelià a la Franja després de l’acord. Mentre que, d'una banda, Hamàs demana la retirada total dels israelians del territori gazià, Israel vol seguir controlant alguns enclavaments clau. 

La “ciutat humanitària”

Tot i l’optimisme per la consecució d’una treva temporal, veus a Israel segueixen dibuixant plans pel futur de la Franja i els seus habitants un cop passat aquest punt. Una d’elles és la del ministre de Defensa, Israel Katz, que durant la setmana ha exposat un pla per confinar 600.000 palestins en un campament, anomenat “ciutat humanitària”, sobre les runes de la ciutat de Rafah, al sud de l’enclavament. 

Katz hauria instruït a l’exèrcit israelià, segon van avançar mitjans del país, que comencés a aixecar els murs, si les condicions ho permetessin, durant els dos mesos de treva que es preveuen a Gaza amb l’acord que s’està negociant encara. El pla preveu que l’exèrcit israelià controli el perímetre de la zona, mentre que l’interior seria gestionat per organitzacions internacionals.

Sancions a Francesca Albanese

La Relatora Especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans a Palestina, Francesca Albanese, que s’ha erigit en una de les principals veus a l’hora de denunciar les atrocitats i crims de guerra comesos per Israel a la Franja, ha estat sancionada per part dels Estats Units. 

El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, va anunciar el passat dimecres la imposició de sancions contra l’advocada italiana, emmarcant-les dins del seu esforç contra el Tribunal Penal Internacional, que va emetre ordres de detenció contra Netanyahu i altres oficials del govern israelià acusant-los de cometre crims de guerra i contra la humanitat a la Franja de Gaza. D’igual manera, l’ordre de detenció es va estendre a Muhammad Deif, líder de Hamàs, també per crims contra la humanitat.

Albanese no treballa pel Tribunal, però l’ha encoratjat a perseguir a líders polítics i militars israelians, així com a empreses multinacionals, pel seu paper en el conflicte a la Franja, que titlla de genocidi.