El Tribunal Suprem dels Estats Units va determinar aquest dijous que el popular artista nord-americà Andy Warhol (mort el 1987) va infringir els drets d'autor d'una fotògrafa amb una de les seves obres, una serigrafia del cantant Prince. Va donar així la raó a la fotògrafa Lynn Goldsmith i va rebutjar els arguments presentats per la Fundació Andy Warhol, que asseguraven que la seva obra era prou transformadora com per no generar problemes de drets d'autor. Els nou jutges del Suprem, de majoria conservadora, van fallar en aquesta direcció per 7 vots davant 2.

Segons la jutgessa progressista Sonia Sotomayor "les obres originals de Goldsmith, com les d'altres fotògrafs, tenen dret a la protecció dels drets d'autor, fins i tot davant artistes famosos,", i aquesta protecció "inclou el dret a preparar treballs derivats que transformin l'original". L'octubre passat el Suprem va escoltar els arguments orals, que es van centrar en detalls tècnics. Ambdues parts van intentar demostrar si el treball de Warhol va transformar o no l'essència de la peça original per determinar si cal pagar drets d'autor.

Les imatges originals

Goldsmith, famosa per les seves fotografies de músics, va fer una sèrie d'instantànies a Prince, quan començava a despuntar com a estrella del pop, per a la revista Newsweek el 1981. Tres anys més tard, quan el músic havia assolit la fama, una altra publicació, Vanity Fair, va demanar a Warhol que fes una il·lustració de Prince per a un article i li va sol·licitar que utilitzés com referencia una d'aquestes fotografies. Vanity Fair va pagar 400 dòlars en concepte de taxes de llicència a la fotògrafa i es va comprometre per escrit a utilitzar aquesta imatge únicament en aquest número de la revista.

No se sap si Warhol estava al corrent d'aquest acord, però l'artista va crear una sèrie de 16 serigrafies de Prince, de les quals tenia el copyright. Una d'elles va ser feta servir per a l'article de Vanity Fair. Des d'aleshores, aquestes serigrafies han estat venudes i reproduïdes i han generat beneficis de centenars de milions de dòlars per a la Fundació Andy Warhol, una organització sense ànim de lucre creada després de la seva mort per promoure el seu treball i les arts visuals.

Els jutges del Suprem que van rebutjar aquesta sentència van reflectir la seva inquietud sobre les implicacions que pot tenir la decisió en la indústria de l'entreteniment, com quan es porta a la pantalla un llibre.

Repressió al món de l'art?

La jutgessa progressista Elena Kagan i el president del tribunal, el conservador John Roberts, van opinar que la decisió "reprimirà la creativitat de tota mena, impedirà l'art, la música i la literatura i frustrarà l'expressió de noves idees i l'èxit de nous coneixements".

En el passat, un tribunal federal va resoldre a favor de la Fundació Warhol en considerar que l'obra de Goldsmith i la de l'artista mort tenien un significat i missatge diferents, però una cort d'apel·lacions va revocar aquesta decisió perquè no va veure aquest argument suficient perquè qualifiqués sota un ús just del copyright.