Suïssa tornarà a les urnes el 10 de juny per decidir fins on vol obrir –o tancar– les seves fronteres. La iniciativa “No a una Suïssa de 10 milions”, promoguda pel Partit Popular Suís (SVP), proposa fixar un sostre demogràfic estricte que obligaria el govern a activar mecanismes automàtics de restricció si la població supera determinats llindars. El debat va molt més enllà d’una xifra: posa en qüestió l’equilibri entre prosperitat econòmica i identitat nacional, i amenaça directament els acords bilaterals amb la Unió Europea.
Actualment, el país compta amb 9,1 milions d’habitants. El text planteja que, si s’arriba als 9,5 milions, les autoritats hauran de limitar l’entrada de nous residents, inclosos sol·licitants d’asil i familiars de ciutadans estrangers establerts al país. Si la població assoleix els 10 milions i no es reverteix la tendència, Berna estaria obligada a denunciar l’acord de lliure circulació amb la UE, el seu principal soci comercial.
La proposta topa amb l’oposició frontal del govern federal, de les dues cambres del parlament i dels principals actors econòmics. Multinacionals com Roche, UBS o Nestlé han advertit que posar en risc la lliure circulació equivaldria a dinamitar una part essencial del model suís. Prop de la meitat de les exportacions del país es dirigeixen al mercat comunitari, i bona part del seu teixit productiu depèn de mà d’obra procedent de la resta d’Europa.
La població suïssa creix a un ritme superior
En l’última dècada, la població suïssa ha crescut a un ritme molt superior al dels estats veïns de la UE. L’atractiu d’una economia robusta, amb salaris elevats i estabilitat institucional, ha atret tant treballadors qualificats com perfils menys especialitzats. Avui, aproximadament el 27% dels residents no tenen nacionalitat suïssa. El SVP denuncia una “explosió demogràfica” que, segons el partit, pressiona els lloguers, col·lapsa infraestructures i tensiona els serveis públics.
La formació, primera força en vots des de finals dels anys noranta, ha convertit la immigració en eix central del seu discurs. En el passat ha impulsat iniciatives per expulsar automàticament estrangers condemnats per delictes menors o per trencar la lliure circulació amb Brussel·les. Moltes d’aquestes propostes, però, no han superat el filtre de les urnes.
Per què es pot celebrar un referèndum sobre aquesta qüestió?
El sistema de democràcia directa suís permet que qualsevol iniciativa popular amb 100.000 signatures en 18 mesos sigui sotmesa a referèndum. Només una de cada deu prospera. Tot i això, una enquesta publicada al desembre mostrava que un 48% dels votants veia amb bons ulls limitar la població a 10 milions, un indicador d’un país dividit sobre el seu futur en un context global incert.
Les organitzacions empresarials alerten que, sense treballadors europeus, moltes companyies es veurien abocades a traslladar-se a l’estranger, amb l’impacte consegüent en ingressos fiscals i serveis públics. Altres partits insisteixen que mantenir una relació estreta amb Europa no és una opció ideològica, sinó una necessitat estructural. El 10 de juny, Suïssa no només votarà una xifra. Decidirà quin model de país vol ser: una fortalesa demogràfica o una economia oberta en un continent interdependent.