Les conseqüències de la guerra d’Ucraïna per a l’energia, les persistents disrupcions en la cadena mundial de subministraments, i les polítiques monetàries adoptades davant una inflació creixent han portat el futur econòmic del 2023 al pessimisme. Segons el Fons Monetari Internacional, el creixement econòmic mundial per al pròxim any serà del 2,7% —la xifra més baixa des del 2001, amb l’excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia. En algunes regions del planeta, el risc econòmic, monetari i social dibuixarà un 2023 altament inflamable. Sri Lanka ha estat la primera alarma. Alguns dels països que el 2023 presentaran una situació més delicada són el Pakistan, Egipte o el Líban. El CIDOB apuntava que la recessió econòmica seria un dels deu temes que marcarien l'agenda internacional d'enguany. I un any després, la situació no ha millorat.
"País d'ingressos baixos"
Dipòsits buits, preus desbocats i corrupció. Sota aquest panorama, el govern de Sri Lanka ja va imposar un estat d'emergència per la fugida del president. Just quan van esclatar les protestes, el cap de l'Estat, Gotabaya Rajapaksa, va escapar-se el mes de juny passat sota aquest panorama. I és que el context actual, no ha millorat pas gaire.
El gabinet de Sri Lanka va aprovar el mes d'octubre una proposta per degradar l'estatus econòmic de la nació a "país d'ingressos baixos". La intenció d'aquesta gestió és bàsicament poder tenir accés a finançament concessional d'organitzacions internacionals, segons hauria dit el portaveu. Però, els passos són confosos. Pas endavant o pas enrere?
L'economia, la gran afectada
L'economia de Sri Lanka es troba en una profunda recessió, amb una contracció anual del 8,4% el trimestre de juny, amb una de les caigudes trimestrals més pronunciades. El PIB per càpita va ser de 3,815 dòlars l'any 2021, fet que, segons el Banc Mundial, va col·locar el país en una categoria d'economia mitjana baixa.
"Donada la greu crisi financera a la qual es troba Sri Lanka, representants d'organitzacions internacionals ens han informat que si el país fos categoritzat com un país de baixos ingressos, l'accés al finançament seria més fàcil", explicava el portaveu del gabinet, Bandula Gunawardane, fa uns mesos i recollia Nikkei Asia.
El país compleix 75 anys d'independència aquest 2023, però la fita es viu enmig d'una crisi econòmica sense precedents que ha portat agitació política, social i econòmica. Una crisi que va comportar protestes durant la primavera que va finalitzar en mobilitzacions massives. Ranil Wickremesinghe, el nou president escollit després de les revoltes, no està tenint un camí fàcil. S'enfronta a desafiaments socioeconòmics preocupants. Però, paral·lelament a tots els problemes, també ha estat acusat de repressió i més recentment, d'endarrerir eleccions dels governs locals. Això ha contribuït, és clar, a nous nivells de frustració i desil·lusió.
Tal com assenyala la publicació The Diplomat, la crisi actual s'ha gestat durant anys considerant el model de govern autoritari i militaritzat i l'etnonacionalisme que ha estat present al país durant dècades. La mateixa publicació que constata que, un any després de l'inici de la revolució que va suposar canviar, hi ha dubtes sobre l'abast del canvi provocat per la mobilització popular. Sobretot, destaquen perquè no s'han fet esforços genuïns per abordar les causes fonamentals del conflicte o l'estructura de govern, o abordar la impunitat vinculada a violacions de drets humans i delictes econòmics.
Imatge principal: Colombo, capital d'Sri Lanka / Unsplash