Els socialdemòcrates alemanys han decidit passar a l’ofensiva contra l’extrema dreta. El Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD), un dels pilars de la coalició governant encapçalada pel canceller Friedrich Merz, ha anunciat la seva voluntat d’emprendre els passos necessaris per impulsar la il·legalització de la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). La decisió s’ha pres aquest diumenge durant la clausura del congrés del partit, després d’un intens debat de més de dues hores entre els 600 delegats reunits, que han acabat aprovant la proposta dempeus i entre aplaudiments. A partir d’ara, un grup de treball de l’SPD analitzarà les opcions jurídiques per impulsar el procés, que només pot ser iniciat formalment pel govern federal o bé per alguna de les dues cambres del parlament.
La iniciativa de l’SPD arriba després d’una dècada de creixent confrontació amb l’AfD, un partit fundat el 2013 que ha evolucionat des d’una crítica tecnocràtica a l’euro i a les polítiques migratòries fins a un discurs marcadament nacionalista, antiimmigració i, en alguns casos, obertament extremista. Aquesta radicalització ha fet saltar les alarmes en àmplies capes de la societat alemanya, especialment per les connexions d’alguns dels seus membres amb moviments neonazis i entitats d’ultradreta. L’AfD ha aprofitat el malestar social i la crisi de confiança institucional per guanyar força en diverses regions, fet que ha portat els socialdemòcrates a plantejar la possibilitat de treure-la del mapa polític per la via legal.
❓ Espanya podria estudiar la prohibició de l’extrema dreta igual que Alemanya?
L’argumentació jurídica que sustenta la proposta dels socialdemòcrates s’empara en l’article 21 de la Llei Fonamental alemanya, que estableix la possibilitat de dissoldre qualsevol formació política que pretengui subvertir o abolir l’ordre democràtic i lliure establert, o que posi en risc l’existència mateixa de la República Federal. L’SPD considera que l’AfD vulnera aquests principis fonamentals, tant pels seus objectius polítics com pel comportament dels seus membres. Destaquen especialment la retòrica hostil contra les minories, les manifestacions xenòfobes i els atacs sistemàtics contra les institucions democràtiques com a indicis clars d’una voluntat de desestabilització institucional. Amb aquest pas, l’SPD pretén obrir el camí per activar un procediment que, si prospera, podria desembocar en la il·legalització formal del partit ultradretà.
Fractura socialdemòcrata
La proposta d’il·legalitzar l’AfD ha servit per cohesionar un SPD tocat pels mals resultats electorals i les tensions internes. El vicecanceller i ministre de Finances, Lars Klingbeil, va ser reelegit divendres com a copresident del partit amb un 64,9 % dels vots, una xifra que reflecteix un suport considerable però no inqüestionable. Després d’unes eleccions generals celebrades el febrer passat que van deixar els socialdemòcrates amb només un 16,4 % dels sufragis —per darrere de l’AfD, que va obtenir un 20,8 %, i del bloc conservador liderat per Merz, amb un 28,5 %—, el partit busca recuperar l’embranzida.
Encara aquest diumenge, Klingbeil reconeixia obertament que el seu resultat del 64,9 % en la reelecció com a copresident no havia estat brillant. “Va ser un resultat difícil per a mi”, admetia a la cadena Phoenix, tot assumint que es tracta de la “factura pel camí emprès” després de la desfeta electoral del febrer. “He pres decisions difícils i sabia que no tots els delegats reunits aquí estaven contents”, afegia. Segons explicava a Efe l’analista Olaf Boehnke, de la consultora Rasmussen Global, dins del partit no s’ha paït bé que Klingbeil s’hagi desfet de Saskia Esken —copresidenta des del 2019— per substituir-la per Yasmin Fahimi, i que el comiat oficial de la dirigent es produís en fred l’endemà de la votació. També hi ha malestar per la maniobra que ha permès a Klingbeil prendre el control del Grup Parlamentari, en detriment de Rolf Müntzenich, una de les figures més crítiques amb la política de rearmament del govern encapçalat per Merz.
En el tram final del congrés, el rebuig frontal a l’AfD ha actuat com a element aglutinador d’un SPD internament dividit. Tot i que un terç dels delegats van expressar el seu descontentament amb Klingbeil, l’amenaça que, segons el partit, suposa l’extrema dreta per a la democràcia liberal ha servit per reactivar els consensos. De fet, diverses figures del socialisme local i regional han pres la paraula aquest diumenge per advertir sobre el perill de l’AfD i reivindicar l’impuls de la moció com una obligació moral; mentre que a diversos estats federats d’Alemanya, les autoritats ja classifiquen formalment seccions de la formació liderada per Alice Weidel com a “cas segur d’extremisme de dretes”, un precedent que podria alimentar els arguments jurídics per a una futura il·legalització.