L’extrema dreta a Alemanya està vigilada amb lupa. Els serveis d’intel·ligència alemanys van anunciar divendres passat que estan estudiant la possibilitat de prohibir el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD). L’Oficina per la Protecció de la Constitució (BfV, per les seves sigles en alemany), tal com s’anomenen els serveis d’intel·ligència del Ministeri d’Interior, ha classificat com a “cas segur d’extremisme de dretes” la formació que lidera Alice Weidel. La decisió de la BfV permet a les autoritats augmentar la vigilància eventual del partit en l'àmbit nacional i utilitzar mitjans d'intel·ligència contra el partit, com gravacions d'àudio i vídeo o informants infiltrats. Però, per què Alemanya ha pogut fer això?
La resposta és ben senzilla. “Alemanya és una democràcia militant i així ho recull la seva constitució”, explica el professor d’Història Contemporània de la UAB i expert en extrema dreta, Steven Forti. És a dir, “és un estat que compta amb un conjunt de lleis que permeten limitar certs drets i llibertats d’una societat democràtica amb l’objectiu de protegir la seva existència”, subratlla. A Alemanya, el concepte existeix sota el terme “wehrhafte” o “streitbare Demokratie”, que significa “democràcia capacitada per defensar-se” o “democràcia combativa”. En canvi, les constitucions d’altres països com Espanya, Portugal o França no ho preveuen.
Quin recorregut pot tenir l’expedient de BfV?
Que els serveis d’intel·ligència hagin obert una investigació, però, no vol dir que aquesta s’acabi duent a terme. De fet, Segons el diari alemany Bild, els obstacles són molt alts. El procés de prohibició només pot ser iniciat pel govern alemany, la cambra baixa del Parlament i la cambra alta, i decidit en última instància pel Tribunal Constitucional. Aquest exigiria proves contundents tant de la intenció com de la capacitat real del partit per posar en perill el sistema democràtic, i actualment, encara que hi ha iniciatives i debats parlamentaris, no existeix prou majoria ni el consens polític necessari per iniciar formalment el procés.
Tot i això, no seria la primera vegada que Alemanya il·legalitza un partit. Ja va passar després de la II Guerra Mundial, quan el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (o Partit Nazi) va ser declarat il·legal, un cop va caure el III Reich, per decret del Consell de Control Aliat. Després de la fundació de la República Federal d’Alemanya, els funcionaris sobrevivents del Partit Nazi van fundar el 1949 el Partit Socialista del Reich, com una recreació d'aquest. Tres anys després, però, va ser el primer partit prohibit pel Tribunal Constitucional alemany. El segon va ser el Partit Comunista Alemany, reconstituït a l'Alemanya ocupada, va acabar sent prohibit a l’Alemanya Occidental el 1956. En canvi, a la República Democràtica Alemanya (Alemanya Oriental) governaria sota el nom de Partit Socialista Unificat d'Alemanya.
També hi ha antecedents d’intents fallits. El 2017 va fracassar l’intent de prohibir el Partit Nacional Democràtic d’Alemanya (NPD), d’ideologia neonazi i que després passaria a anomenar-se «Die Heimat» (La Pàtria). A la fonamentació de la sentència contra NPD s’argumenta que aquest va ser qualificat llavors d'inconstitucional, però en considerar-se que era insignificant des del punt de vista polític, no es va il·legalitzar.
Pot passar a l’Estat espanyol?
Difícilment podria passar a l’Estat espanyol. Tot i que no és descartable al cent per cent, Steven Forti assegura que “seria més complicat que el Ministeri d’Interior espanyol obrís una investigació per il·legalitzar un partit polític, ja que no és una democràcia militant” i, per tant, no ho reflecteix a la Constitució.
Tot i això, sí que hi ha hagut un precedent d’il·legalització d’un partit a l’Estat espanyol. Va ser el 2003 quan el Tribunal Suprem va il·legalitzar Herri Batasuna, juntament amb Euskal Herritarrok i Batasuna, en virtut de la llei de partits per ser considerats part d’ETA. El TS va argumentar la seva decisió considerant el partit com “un fet instrumental per part de l'organització terrorista ETA, que en forma part i que és incompatible l'exercici de la política amb la invocació, defensa o justificació de la violència com a mètode vàlid per al seu exercici”. Així va ordenar que era necessari la seva il·legalització per a "preservar la democràcia".
Per tant, el motiu de prohibir un partit o no, segons la Constitució espanyola, “és la seva suposada relació amb el terrorisme o la violència”, diu Forti. “Amb aquests arguments, doncs, l’Estat espanyol no podria obrir una investigació contra VOX o Aliança Catalana, tot i considerar-se partits d’extrema dreta”, afegeix.
Contradiu la democràcia?
La decisió de la BfV arribava a les portes de la constitució del nou Bundestag (parlament alemany), quan aquest dimarts es va votar la confirmació del líder conservador Friedrich Merz com a nou canceller, al capdavant d'una coalició amb els socialdemòcrates de centreesquerra. L'AfD es converteix, doncs, en el principal partit de l'oposició, després de quedar en segona posició a les eleccions federals de febrer, obtenint un rècord de 152 escons al parlament i amb el 20,8% dels vots. Per tant, “aquí hi ha un problema de fons”, indica l’expert en extrema dreta. “Si una força és antidemocràtica o hi ha indicis que ho és, però que té una presència important al Parlament, és que alguna cosa no funciona bé”, assenyala.
Llavors aquí es planteja el dubte sobre si cal fer o no quelcom per protegir les democràcies a llarg termini. “Hi ha un risc de contradicció entre la sobirania del poble i els límits per protegir aquesta democràcia. És molt difícil conèixer on és aquesta línia vermella”, insisteix Steven Forti, que aclareix que, més enllà de prohibir o no, “el que cal és trobar els instruments que protegeixin les nostres democràcies”.