Un 48% dels alemanys estan a favor de prohibir el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), després que el servei d'intel·ligència interior el classifiqués d'extremista. L'anunci del servei d'intel·ligència ha reobert el debat sobre si és necessari il·legalitzar l'extrema dreta. Ara mateix, AfD és ara la segona força del país. L'enquesta, realitzada per l'institut d'estudis d'opinió Insa i publicada al mitjà 'Bild am Sonntag', també indica que el 37% dels alemanys estan en contra d'una prohibició.
Insa va enquestar 1.001 persones entre el 2 i el 3 de maig, és a dir, a partir del mateix dia que l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV) confirmés l'extremisme de dretes d'AfD pels seus plantejaments "incompatibles amb l'ordre constitucional". L'enquesta revela que una clara majoria dels enquestats, el 61%, considera que l'AfD és un partit d'extrema dreta, davant del 31% que no ho creu així. Tot i això, el procés de prohibició només pot ser iniciat pel Govern, la Cambra Baixa del Parlament i la Cambra Alta, i decidit en última instància pel Tribunal Constitucional. En aquests procediments, caldria demostrar que l'AfD està actuant de manera “agressiva i combativa” contra la Constitució.
Segona força a Alemanya
Encara que els resultats de l'enquesta mostrin que una majoria del país està a favor de prohibir el partit d'extrema dreta, la realitat és que AfD és la segona força a Alemanya. A les eleccions generals del febrer passat el partit va aconseguir un 20,8 % dels vots, només per darrere dels conservadors. Així, a partir de dimarts, el líder dels conservadors de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Friedrich Merz, començarà el seu mandat com a nou canceller d'Alemanya amb el repte de saber què fer amb la formació ultradretana i enmig del debat sobre la immigració i la política exterior alemanya.
Precisament, el futur vicecanceller i ministre de Finances d'Alemanya, Lars Klingbeil, ha assenyalat en una entrevista a 'Bild' que la classificació de la BfV demostra que AfD "no és una alternativa", sinó un "atac a Alemanya", però ha considerat que un eventual procés de prohibició no pot substituir la lluita. "El que no crec és que un possible procediment de prohibició, que podria portar anys, en què el resultat també pot ser incert, sigui l'única manera de derrotar l'AfD", ha argumentat.
L'amenaça d'AfD
Davant l'anunci d'una possible prohibició del partit, AfD ha exigit al servei d'intel·ligència alemany que corregeixi públicament la categorització d'extremistes. En una carta d'advertència de 48 pàgines del bufet d'advocats Höcker, es demana a l'Oficina Federal de Protecció de la Constitució que declari que la classificació i la divulgació "eren il·legals". Si no es produeix aquesta declaració, els advocats recomanaran a AfD acudir amb altres accions judicials al Tribunal Administratiu de Colònia. Així ho ha assegurat la líder de la formació, Alice Weidel: "Ens defensarem als tribunals", ha dit.