El bloc de centreesquerra de la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, ha guanyat les eleccions legislatives del país nòrdic, tindrà previsiblement la majoria absoluta, encara que per un avantatge mínim i en un panorama polític molt fragmentat. Escrutat el 100% dels vots, els resultats encara preliminars apunten que el centreesquerra ha aconseguit el 49%, gairebé cinc punts per sobre de l'oposició de dreta, cosa que es traduiria en 87 escons, als quals caldrà sumar previsiblement tres dels quatre que es reparteixen els territoris autònoms de les Illes Fèroe i Groenlàndia, que s'estima que aniran a parar a aquest bloc, cosa que li donarà els 90 escons justos que marquen la majoria.

Un Parlament danès dividit que dependrà de la suma de majories

Si es confirmen els resultats, Frederiksen i els seus aliats obtindrien 85 escons, mentre que l'oposició de dretes es quedaria amb només 73. Els Moderats, una nova formació de centre que encapçala l'exprimer ministre liberal Lars Løkke Rasmussen, tindrien un paper clau amb els seus 17 diputats. El Parlament danès quedaria fracturat, amb fins a 12 partits amb representació, i la primera ministra Frederiksen podria veure perillar el seu càrrec si els liberals o els moderats aconseguissin un ampli suport. D'una banda, Jakob Ellemann-Jensen, president del Partit Social Liberal, hauria de sumar el suport de tots els partits de dretes i el moderat Rasmussen hauria d'apostar per un govern transversal, amb l'ajuda de formacions dels dos blocs. Per la seva part, Frederiksen tampoc ha descartat sumar forces dels dos bàndols i aquest dimarts s'ha mostrat confiada "en una col·laboració amplia" entre partits.

Pel que fa al Partit Socialista Popular, el sondeig a peu d'urna el situa com a tercera força més votada, amb el 9,6%, tres dècimes més que els Moderats (9,3%) i sis més que Aliança Liberal (9%), que triplicaria el seu resultat de fa tres anys. El Partit Conservador, que a principis d'estiu es col·locava als sondejos com la primera força del bloc de dretes, cauria fins al 5,5%. El Partit Popular Danès, formació de l'ultradreta que el 2015 va aconseguir ser la segona força més votada, seguiria amb la seva caiguda en picat i se situaria com la formació política més petita del Parlament amb el 2,5%. El seu relleu l'agafarien els Demòcrates de Dinamarca, que entrarien amb el 6,9%.
 

Dinamarca registra una participació del 81,1%

Gairebé 4,3 milions de danesos han estat cridats a les urnes. Segons les primeres dades, finalment un 81,1% dels ciutadans han anat als col·legis electorals abans de les 20.00 hores, quan han tancat les portes. Abans de les 13.00 hores, ja havien votat el 41,7%, nou punts per sota que les anteriors eleccions de 2019. De fet, la participació en uns comicis generals a Dinamarca els últims anys ha acostumat a situar-se entre el 84% i el 88%, xifres que demostren que la participació d'aquestes eleccions anticipades hauria estat menor, gairebé tres punts per sota del mínim habitual. 

Eleccions anticipades a Dinamarca per una crisi al govern

La primera ministra Mette Frederiksen es situa com a guanyadora de les eleccions, però sense els suports necessaris per aconseguir la majoria parlamentària. Uns resultats que la deixen en una posició complicada. Frederiksen va convocar eleccions generals anticipades per aquest 1 de novembre, després de perdre la majoria parlamentària enmig d'una crisi. El Partit Social Liberal, un dels suports del govern socialdemòcrata, va advertir a la primera ministra que si no convocava eleccions plantejarien una moció de censura. La crisi dins del Parlament es va obrir el passat mes de juny, quan es va presentar un informe que qüestionava la decisió de l'Executiu de sacrificar milions de visons durant la pandèmia pel possible risc d'una mutació del coronavirus. Les autoritats sanitàries daneses van alertar que aquesta variant trobada en visons podia posar en risc l'eficàcia de les futures vacunes contra la covid-19 i el Govern va actuar amb urgència matant tota la població d'aquests animals. Més tard, es va saber que l'Executiu no tenia la cobertura legal per fer aquesta gestió.