Quan Donald Trump va llançar la guerra contra l’Iran, la va presentar com una "excursió" que duraria només unes setmanes. Sis mesos després, el conflicte s’ha convertit en una crisi de llarg abast que afecta no només l’Iran i els seus veïns, sinó també l’estratègia militar dels Estats Units, la guerra d’Ucraïna i l’equilibri de poder a Àsia.
L’objectiu inicial de Washington era molt més ambiciós que l’actual. Trump exigia la rendició de l’Iran, aspirava a provocar un canvi de règim i volia acabar amb les seves ambicions nuclears. Amb el pas dels mesos, però, les prioritats han anat canviant. Ara, segons explica CNN, la Casa Blanca centra bona part dels seus esforços a aconseguir que l’estret d’Ormuz torni a obrir-se i que Teheran no pugui reprendre el seu programa nuclear.
Les dificultats de la guerra
Aquesta evolució és important perquè revela una de les principals dificultats de la guerra: convertir una operació militar en un resultat polític assumible. Mentre Washington intenta trobar una sortida, els efectes secundaris del conflicte s’acumulen.
Un dels més immediats és l’impacte sobre Ucraïna. Els Estats Units i els seus aliats han consumit una quantitat important de munició per respondre als atacs iranians i protegir les seves forces i bases a l’Orient Mitjà. Part dels interceptors que inicialment estaven destinats a Ucraïna han estat desviats cap a aquest front.
Segons va explicar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, al mitjà nord-americà, Kíiv disposa només d’una desena part dels míssils interceptors que necessita per fer front a l’increment dels atacs balístics russos. La manca de defenses aèries arriba en un moment especialment delicat: aquest estiu ha estat el període més mortífer per als civils ucraïnesos des del maig del 2022.
La Rússia de Putin, perjudicada
La guerra també ha tingut conseqüències econòmiques que han acabat afectant Rússia. El bloqueig de facto de l’estret d’Ormuz ha alterat el mercat mundial del petroli, el gas i els fertilitzants. L’augment del preu dels carburants als Estats Units ha portat Trump a alleugerir algunes sancions sobre les exportacions russes de petroli per contenir els preus. La paradoxa és evident: una mesura destinada a protegir els consumidors nord-americans pot proporcionar més ingressos a Moscou per continuar finançant la guerra contra Ucraïna.
Al mateix temps, Rússia ha aprofitat la disrupció comercial per buscar nous clients. Segons Alexander Gabuev, director del Carnegie Russia Eurasia Center, explicava a la CNN l’interès dels països del sud-est asiàtic per mantenir relacions amb Moscou ha augmentat en un context de preus elevats de l’energia i dels fertilitzants.
Però el front europeu no és l’únic que preocupa Washington. A la península de Corea, la reducció dels exercicis militars conjunts entre els Estats Units i Corea del Sud ha generat dubtes sobre la preparació de les forces davant d’un eventual conflicte amb Corea del Nord. Trump també ha mostrat disposició a reprendre el diàleg amb Kim Jong-un, mentre Pyongyang continua ampliant el seu arsenal nuclear i provant míssils.
Més crisis a conseqüència de la guerra amb l'Iran
A Àsia-Pacífic, el problema és encara més ampli. El desplegament de l’USS George Washington cap al mar d’Aràbia ha deixat temporalment els Estats Units sense cap portaavions al Pacífic occidental. La situació preocupa especialment Filipines, en plena escalada de tensions amb la Xina al mar de la Xina Meridional.
Segons Emily Harding, del Center for Strategic and International Studies, ressaltava a la mateixa cadena nord-americana que encara no hi ha cap nou conflicte a punt d’esclatar, però sí que s’estan debilitant les bases de la capacitat de resposta nord-americana. Els rivals dels Estats Units, assenyala Harding, estan observant com reacciona Washington i poden incorporar aquestes lliçons als seus futurs plans.
El risc, per tant, no és necessàriament que la guerra amb l’Iran provoqui demà una nova crisi a Taiwan, Corea o el mar de la Xina Meridional. El problema és que, com més s’allargui el conflicte, més recursos militars, econòmics i diplomàtics haurà de dedicar-hi Washington.
Què farà Trump amb l'Iran?
I aquí rau la decisió que Trump encara té pendent: determinar què considera una victòria suficient. Segons Harding, mantenir la guerra fins a destruir completament el programa nuclear iranià i afeblir internament el règim requeriria una inversió molt més llarga i costosa. Una opció més limitada seria impedir que Teheran recuperés les seves instal·lacions nuclears i concentrar-se en la reobertura de l’estret d’Ormuz.
Per a l’Iran, la lògica és més senzilla: sobreviure. I, sis mesos després, ho continua fent. El temps, que Trump havia calculat que jugaria a favor seu, pot acabar sent precisament el factor que faci més difícil sortir de la guerra.