Pagar un cafè amb targeta sembla una cosa insignificant. A Síria, aquesta setmana, ha adquirit un valor gairebé simbòlic: el president del país, Ahmed al-Sharaa, ha fet a Damasc el primer pagament amb una targeta Visa, en el que el govern presenta com una nova etapa en la reincorporació del país al sistema financer internacional.
La imatge, difosa pels mitjans oficials sirians, mostra Al-Sharaa assegut en un establiment amb el governador del Banc Central, Mohammed Safwat Raslan. El president paga amb una Visa mentre Raslan fa, per la seva banda, la primera transacció internacional amb una Mastercard. No és només una demostració tecnològica. És la postal d’un país que intenta tornar a connectar-se amb unes xarxes financeres de les quals ha estat pràcticament apartat durant anys.
15 anys després
Visa i Mastercard han anunciat aquesta setmana les primeres operacions internacionals amb targeta a Síria en més de quinze anys. Segons Mastercard, la primera transacció es va processar a través de QNB Syria, mentre que Visa ha treballat amb el libanès Fransabank i la companyia Paymera per posar en marxa el servei. La implantació, però, serà progressiva i encara no significa que totes les targetes funcionin a tot el país.
El moment no és casual. Dilluns, els Estats Units van retirar oficialment Síria de la seva llista de països patrocinadors del terrorisme, on figurava des del 1979. El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va presentar la decisió com un pas per obrir als sirians una via cap a la prosperitat. Washington també va retirar Hayat Tahrir al-Sham, l’organització que havia liderat Al-Sharaa abans d’arribar a la presidència, de la seva designació com a organització terrorista global.
La mesura arriba després d’un gir profund en la història recent del país. Baixar al-Assad va ser derrocat el desembre del 2024 després de gairebé catorze anys de guerra civil. El seu règim havia quedat sotmès durant anys a un ampli règim de sancions internacionals, que dificultava les relacions bancàries, les inversions i bona part de les transaccions amb l’exterior.
Relacions amb Occident
Amb la nova administració, Damasc ha començat a buscar la normalització de les relacions amb Occident i la reconstrucció de l’economia. L’any passat, Síria ja va aconseguir recuperar l’accés al sistema SWIFT, la xarxa que permet als bancs intercanviar instruccions per a transferències internacionals, després de catorze anys d’exclusió. La reactivació de les targetes és ara un pas més en aquest procés.
Per als ciutadans, l’impacte pot anar molt més enllà de poder pagar en una botiga sense efectiu. L’entrada de les xarxes internacionals pot facilitar els pagaments de turistes, hotels i empreses estrangeres, i sobretot ajudar els bancs sirians a recuperar relacions amb institucions financeres d’altres països. Segons el Banc Central sirià, modernitzar el sistema de pagaments és una peça de la reconstrucció de la infraestructura financera.
Síria: formarà part de l'economia mundial?
Però la fotografia d’Al-Sharaa amb una Visa també té una dimensió política. El nou govern necessita demostrar que Síria pot tornar a formar part de l’economia internacional després d’anys d’aïllament. I Washington, amb l’aixecament progressiu de les restriccions, està apostant per facilitar aquesta reintegració.
La paradoxa és que una targeta de plàstic pot explicar millor el canvi que molts discursos diplomàtics. Durant anys, Síria va quedar desconnectada de bona part de les xarxes que permeten moure diners pel món. Ara, el seu president paga un cafè amb una Visa davant les càmeres. És una operació petita, però, per a un país que intenta reconstruir-se després de més d’una dècada de guerra, tornar a pagar amb targeta és també una manera de dir que vol reivindicar el seu paper al món.