El Senat dels Estats Units ha assestat un cop dur a Donald Trump, després de votar per primer cop a favor d'aturar la guerra de l'Iran. La votació s'ha resolt per 50 vots a favor davant de 48 en contra, i ratifica la decisió que ja va aprovar la Cambra de Representants a principis de juny en contra del conflicte a l'Orient Mitjà. És veritat que la resolució no té caràcter de llei, de manera que el seu valor és més simbòlic que real, però marca el punt de més impopularitat d'una guerra que fa gairebé quatre mesos que va començar. Per a més inri, reflecteix les esquerdes al partit del president dels EUA: quatre representants republicans s'han unit als demòcrates, just abans que el magnat es reuneixi amb senadors al Capitoli. Per part dels demòcrates, només John Fetterman, senador de Pensilvània, ha votat en contra de la resolució. Els senadors Rand Paul, de Kentucky; Lisa Murkowski, d'Alaska; Susan Collins, de Maine; i Bill Cassidy, de Louisiana, han estat els republicans que li han donat suport.
Els republicans han mostrat en els últims dies el seu escepticisme davant del memoràndum d'alto el foc que l'Administració Trump ha tancat amb l'Iran, que dona 60 dies per negociar un acord de pau, i han mostrat la seva preocupació pel cost polític d'una guerra impopular entre els ciutadans dels EUA i costosa per a l'economia del país. Per la seva banda, el líder demòcrata en el Senat, Chuck Schumer, ha assegurat que "cada segon que aquesta guerra continuï, el cost per al poble estatunidenc augmenta". La votació ha estat la primera des que es va promulgar la Resolució sobre els Poders de Guera del 1973 en la qual ambdues cambres del Congrés han d'aprovar una resolució conjunta que insta el president a posar fi a un conflicte militar.
La resolució ha fet emprenyar Trump, que l'ha rebutjat perquè considera que "obstrueix" la seva estratègia per posar fi a les hostilitats a l'Orient Mitjà. En una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, ha afirmat que l'Iran es troba "contra les cordes" i ha assegurat que ha situat el règim dels aiatol·làs en una posició de pressió en la qual estaria disposat a negociar "pràcticament qualsevol cosa" amb Washington. Aleshores, ha criticat els legisladors que han donat suport a la resolució perquè "complica" la tasca del seu executiu en política exterior i "dona consol a l'enemic" —fent referència a l'expressió de la Constitució feta servir en la definició de traició.
La Llei de Poders de Guerra del 1973 va ser impulsada en el Congrés per restringir l'ús de la força militar sense autorització legislativa, i ara està en el focus mediàtic en mig del debat polític a Washington sobre l'abast de les competències presidencials en matèria de seguretat nacional i el paper del Congrés en decisions de possible conflicte amb l'Iran. La decisió arriba una setmana després de l'acord entre els EUA i l'Iran per posar fi a les hostilitats, desbloquejar l'estret d'Ormuz i obrir un període de 60 dies per negociar un acord nuclear, així com alleugerir les sancions contra la República Islàmica.