Aquest diumenge, Romania celebra la segona volta de les eleccions presidencials amb un enfrontament entre dues figures totalment oposades: George Simion i Nicusor Dan. Més que unes eleccions, es tracta gairebé d’un referèndum sobre el futur del país i el model de societat que desitgen els romanesos.
Qui és qui en les eleccions romaneses?
George Simion, líder del partit ultranacionalista Aliança per la Unió dels Rumanesos (AUR), és el favorit després d’haver guanyat la primera volta amb gairebé un 41% dels vots. Conegut pel seu estil provocador i emocional, Simion defensa un discurs populista i nacionalista que connecta amb sectors desencantats de la societat. Al seu davant hi ha Nicusor Dan, alcalde independent de Bucarest i matemàtic de formació, que va obtenir el 21% dels vots en la primera ronda. Representa una opció més moderada i proeuropea, amb un estil sobri i racional, gairebé fred. La votació del 18 de maig enfronta dues visions radicalment diferents del país i marcarà una etapa clau per a l’orientació política i social de Romania.
Simion vs. Dan: qui guanyarà?
George Simion, de 38 anys, ha construït la seva trajectòria des de l’activisme nacionalista. Va fundar la plataforma ‘Acció 2012’, que defensava la unificació amb Moldàvia, fet pel qual va ser declarat persona non grata tant en aquest país com a Ucraïna. El seu partit, l’Aliança per la Unió dels Rumanesos (AUR), va entrar al Parlament el 2020 aprofitant el rebuig a les restriccions per la covid i, des de les eleccions del desembre passat, ja és la segona força parlamentària amb un 18% dels vots, impulsat pel malestar amb els partits tradicionals.
Per contra, Nicusor Simion, de 55 anys, prové del món acadèmic. Doctor en matemàtiques per l’École Normale Supérieure de París, va tornar a Romania a finals dels anys noranta i es va implicar en el moviment cívic. Va fundar una plataforma per protegir el patrimoni urbà de Bucarest i, posteriorment, el partit reformista Unió Salvar Romania (USR), amb el qual va accedir al Parlament. Des del 2020 és alcalde de la capital romanesa com a independent, després d’abandonar USR. La seva trajectòria reflecteix un perfil tècnic, pausat i compromès amb les institucions democràtiques.
Personalitat i ideologia, els dos pilars de la segona volta
George Simion i Nicusor Dan representen no només dues visions polítiques diferents, sinó també dos estils personals oposats. Simion és extrovertit, provocador i un gran comunicador, especialment actiu a les xarxes socials, on combina missatges polítics amb moments de la seva vida personal. No fuig de la polèmica i ha participat en trobades internacionals amb figures de l’extrema dreta, mostrant admiració per líders com Donald Trump o Giorgia Meloni. Amb lemes com "Romania primer", es presenta com un candidat antisistema decidit a “recuperar el país per al poble”.
En canvi, Nicusor Dan és reservat, seriós i metòdic. Prefereix mantenir-se al marge del soroll mediàtic i evita els gestos populistes. El seu estil tècnic i fred rep crítiques, però molts el veuen com un home íntegre en un país marcat per la corrupció. No té propietats luxoses ni cotxes nous, fet que reforça la seva imatge d’austeritat i honestedat. Amb l’eslògan “Una Romania honesta”, ofereix un canvi tranquil i basat en la transparència.
Ideològicament, el contrast entre Simion i Dan és molt més marcat. Simion defensa un nacionalisme ultraconservador i euroescèptic. Vol eliminar el suport militar a Ucraïna i rebutja la seva entrada a la Unió Europea per la seva postura sobre la "Gran Rumanía", que inclouria la Besarabia ucraïnesa. El seu discurs es fonamenta en valors religiosos, familiars i patriòtics, i considera que Romania ha estat tractada com una nació de "segona classe" per Brussel·les. Promet una política exterior “sobiranista” i, tot i condemnar Putin com a "criminal de guerra", ha elogiat les seves polítiques ultraconservadores en el passat. A més, la Fiscalia l'investiga per incitació a la violència després de fer comentaris amenaçadors sobre el cas d’un candidat ultradretà.
D’altra banda, Dan representa una postura proeuropea i reformista, defensant la cooperació amb la Unió Europea i l’OTAN. Critica la influència prorussa en la política romanesa i proposa reformes profundes en l’exèrcit i els serveis d’intel·ligència. Encara que evita temes com els drets LGTBIQ, defensa clarament el dret al vot i és liberal en qüestions socials. Dan atribueix l'èxit de Simion al descontentament amb una classe política “corrupta” i “arrogant” que ha estat en el poder des de la caiguda del comunisme.