Llegir eleccions i Romania podria sonar repetitiu. Però no. Romania tornarà a les urnes al maig per repetir la seva crucial elecció presidencial després que la votació de l'any passat fos anul·lada –i el sorprenent guanyador d'extrema dreta fos inhabilitat– enmig de preocupacions generalitzades per la interferència russa i altres irregularitats. Amb un altre candidat d'extrema dreta al capdavant a les enquestes, la votació s'observa des de Brussel·les fins a Washington: una victòria nacionalista podria fer que el país membre de la UE i l'OTAN, fronterer amb Ucraïna, es desviï de la seva postura proeuropea. Mentrestant, l'administració Trump ha acusat Bucarest de soscavar la democràcia. En aquest context, intentem comprendre els perquès.
Per què es repeteix la votació?
La primera volta de les eleccions presidencials de Romania el novembre passat va ser guanyada per Călin Georgescu, un independent d'extrema dreta, anti-UE i amic de Moscou, que va passar de menys del 5% dies abans de la votació al 23%, i va quedar molt per davant dels dos favorits que projectaven les enquestes.
Documents d'intel·ligència desclassificats, i que recull el The Guardian, van revelar les característiques d'una possible operació d'influència russa i van identificar més de 85.000 ciberatacs al sistema informàtic electoral i 25.000 comptes de TikTok prèviament inactius que havien amplificat els missatges de Georgescu. Els arxius van suggerir que els intermediaris havien contractat persones influents de les xarxes socials i els havien pagat per compartir vídeos que promocionaven Georgescu, que va declarar zero despeses de campanya, i que alguns dels seus treballadors de campanya estaven vinculats a bandes del crim organitzat i grups neofeixistes.
En aquest context, les eleccions van ser anul·lades quinze dies després i, al febrer, va ser investigat per sis càrrecs, entre ells, informació falsa sobre les finances de campanya, ús il·legal de tecnologia digital i promoció de grups feixistes. Ell ha negat qualsevol irregularitat. Al març, el Tribunal Suprem de Romania va confirmar la decisió de prohibir a Georgescu presentar-se a la repetició de les eleccions del maig, deixant els partits d'extrema dreta del país –que tenen més d'un terç dels escons al Parlament– només uns dies per trobar un candidat presidencial.
Qui és qui en les eleccions?
Les enquestes d'opinió, que no són especialment fiables a Romania i que no van aconseguir detectar l'avenç tardà de Georgescu, suggereixen que quatre candidats tenen possibilitats d'acabar entre els dos primers a la primera volta del 4 de maig i avançar a la segona volta el 18 de maig. Estan encapçalats per George Simion, líder del segon partit més gran de Romania, la ultradretana Aliança per a la Unió de Romanesos (AUR), que s'ha presentat com una força de canvi, és feroçment crític del lideratge de la UE i pretén aturar l'ajuda militar a Ucraïna. Les forces ultranacionalistes romaneses s'han unit al voltant de Simion, de 38 anys, que treu una mitjana del 29% a les enquestes. Ha qualificat la cancel·lació de les eleccions de cop d'estat i el seu partit, que va sorgir durant la pandèmia com un moviment antivacunes, com a "aliats naturals" dels republicans MAGA de Trump.
S'ha oposat al matrimoni homosexual i a la introducció de lliçons dedicades a l'Holocaust a les escoles. Té prohibit ingressar a Moldàvia i Ucraïna després de donar suport al retorn a les fronteres de Romania anteriors al 1939, però ha moderat les seves opinions pro-Moscou i nega les acusacions que es va reunir amb espies russos.
Darrere de Simion hi ha el candidat del governant Partit Socialdemòcrata (PSD) i del Partit Nacional Liberal (PNL), Crin Antonescu (22%), i l'alcalde centrista de Bucarest, Nicuşor Dan (20%), tots dos partidaris de l'adhesió a la UE i l'OTAN i de l'ajuda. A la defensa, amb un 14% aproximadament, hi ha Victor Ponta, exprimer ministre del PSD, que va dimitir el 2015 després del mortífer incendi d'una discoteca que va desencadenar multitudinàries protestes anticorrupció. Des d'aleshores, ha adoptat un discurs ultranacionalista, alhora que continua recolzant els compromisos de Romania amb la UE i l'OTAN.
Elena Lasconi, del partit reformista Unió per a Salvar Romania (USR), que va acabar segona darrere de Georgescu a les eleccions cancel·lades del novembre, segueix a la carrera malgrat la decisió del seu partit de recolzar Dan (que es presenta com a independent) en lloc d'ella, però a les enquestes amb prou feines obté un 8%.
Què diuen les enquestes?
La fiabilitat de les enquestes en aquest país és escassa. Malgrat tot, prediuen que Simion, popular entre els votants rurals i de classe treballadora, venceria Dan, l'electorat del qual està majoritàriament a Bucarest i altres centres urbans, en una hipotètica segona volta, però podria tenir dificultats davant l'atractiu més ampli d'Antonescu.
Imatge principal: George Simion, candidat d'extrema dreta i popular en les eleccions, segons les enquestes / Europa Press