El president turc Recep Tayit Erdogan i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, es van reunir dimecres a Sochi per parlar de les relacions que travessen ambdós països i buscar sortides a la guerra de Síria.

Entre les qüestions que es van posar sobre la taula es va parlar de zones "segures" al país sirià, malgrat l'escepticisme d'Erdogan. Ambdós mandataris van concloure que les negociacions sobre el lloc on implantar aquestes zones, segons Putin, "de baixa tensió", són tasca de les parts implicades en els acords d'Astaná. 

Ambdós mandataris van estar en desacord a l'establir zones aèries segures, un tema central a l'hora d'explicar les males relacions que els dos països van assolir l'any 2015 quan un caça rus va ser enderrocat entre Turquia i Síria. Mentre Erdogan no permet que els avions de combat russos penetrin en la frontera, Putin destaca que no ho farà sempre que no es percebi activitat militar.

Tot i així, després de la reunió, Rússia va aixecar el vet econòmic i comercial que mantenia arran de l'incident de fa dos anys i va confirmar la normalització de les relacions entre ambdós països. 

Les negociacions d'Astanà arriben a un 'acord'

La capital del Kazakhstan acull unes negociacions on hi pren part la triple aliança militar entre Rússia, l'Iran i Turquia, a més del govern d'Al Assad, l'oposició siriana i el govern dels Estats Units. Tot i assolir que s'havien de crear quatre zones segures a la província d'Idleb, al nord de la ciutat d'Homs, a Guta Oriental (província de Damasc) i al sud del país, les delimitacions exactes encara no s'han decidit i es posen fins el 4 de juny per decidir-ho. El document recull aquesta conclusió, tot i que l'oposició siriana va abandonar la sala abans de signar i els Estats Units, representats pel secretari d'Estat adjunt, Stuart Jones, va mostrar els seus "dubtes" sobre l'acord.   

Turquia, tot i no recolzar el govern de Bashar Al Assad, està a favor del pacte en unes negociacions que es fan per iniciativa del Kremlin i de forma paral·lela a les de Ginebra. L'ONU, que hi participa com a part observadora, va celebrar l'acord. 

Rússia i Turquia, una relació d'interessos

Les relacions entre Rússia i Turquia no han passat en els últims anys els millors moments quant a diplomàcia. La guerra de Síria ha estat un factor clau a l'hora d'entendre les relacions que avui dia tenen ambdós països. Si al principi de la guerra se situaven en bàndols oposats, avui es pot dir que formen una coalició, juntament amb l'Iran, per lluitar contra els grups rebels i l'Estat Islàmic. La nova coalició no resulta positiva per als Estats Units, que veuen com Putin prova d'alçar la seva influència a la zona de l'Orient Mitjà amb l'aliat turc i també membre de l'OTAN. Tot i així, Turquia no recolza el règim d'Al Assad.

Les esmentades relacions van assolir els seus pitjors moments l'any 2015 quan un caça rus que realitzava maniobres per a la guerra siriana va ser enderrocat al tall de la frontera turca i el Kremlin va culpar Erdogan dels fets. Per sumar incidents, el novembre de 2016 l'ambaixador rus a Turquia, Andrei Karlov, va ser assassinat davant de les càmeres de tot el món. Els fets, si en un primer moment podien desembocar en un xoc de trens, han acabat sent anecdòtics per a ambdós països i no han tingut conseqüències negatives.

Tot i així, un conflicte bèl·lic entre un membre de l'OTAN i Rússia, arrossegaria els altres aliats, entre ells els Estats Units, a unir-se a una batalla que ningú no vol. Amb les relacions entre ambdós països en una situació crítica i una de les pitjors crisis humanitàries dels últims temps a la zona, Rússia i Turquia semblen condemnats a entendre's per salvaguardar els seus propis interessos.

Els avantatges energètics, com el projecte Turkish Stream, la construcció de gasoducte entre Turquia i Rússia, també entren a l'era de la bones relacions russoturques. Per tant, el país també exercirà de "gran centre energètic", segons paraules del mateix Vladímir Putin en el marc del 23è Congrés Mundial d'Energia celebrat a Istanbul el 2016. Un altre element energètic que també preveu veure la llum és la planta nuclear d'Akkuyu.

Erdogan contra la UE

El president Erdogan ja va criticar el paper dels països que formen la UE quan va tenir el fallit cop d'estat en no defensar-lo prou. També es mostra contrari al tracte que se li dóna des dels països centre-europeus, com Holanda o Alemanya, en no deixar-lo fer campanya sobre el terreny davant dels seus compatriotes migrants quan s'havia de celebrar el referèndum.

Abans de la celebració de la consulta popular hi va haver un intercanvi dialèctic entre Merkel i Erdogan que va debilitar les relacions entre ambdós països, a més de l'expulsió d'Holanda d'una ministra turca quan es disposava a fer campanya a favor de 'Sí'. Per tant, amb el rerefons d'unes relacions amb la Unió Europea enfonsant-se, Turquia ha canviat els seus aliats per apropar-se a Rússia.

Si Ankara no s'endinsa encara més en les relacions amb Moscou, sobretot en matèria militar, és a causa de la seva pertinença a l'OTAN: recentment, Turquia va mostrar interès pels míssils S-400 russos, però la compra resulta impossible d'establir si l'objectiu és el de no trencar les regles amb l'Aliança transatlàntica.