A Moscou, la imatge s’ha tornat insòlita. Cotxes i camions fent cua durant hores per aconseguir gasolina en plena capital d’un dels països amb més recursos energètics del món. Alguns conductors expliquen que han passat el dia sencer buscant combustible sense èxit, una escena que fins fa poc semblava impossible en una ciutat que havia viscut relativament blindada dels efectes més visibles de la guerra.
Però la realitat del conflicte, que el Kremlin continua definint com una “operació militar especial”, ha començat a filtrar-se amb força dins la vida quotidiana russa. Per primera vegada des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, fa gairebé cinc anys, les tensions no es perceben només al front o en el discurs polític, sinó també a les gasolineres.
En les últimes setmanes, Ucraïna ha intensificat una campanya de drons de llarg abast contra infraestructures energètiques situades en profunditat dins del territori rus. Refineries, terminals petrolieres i instal·lacions industrials han estat objectius repetits d’una estratègia que busca afectar directament la capacitat econòmica de sostenir la guerra.
L’impacte comença a ser visible. En diverses regions del país, mitjans independents han documentat cues creixents a les benzineres i problemes puntuals de subministrament. A Crimea, annexada per Rússia el 2014, les autoritats han arribat a suspendre temporalment la venda de combustible en alguns moments de tensió.
Putin parla amb la boca petita
Fins i tot el mateix Vladímir Putin ha hagut de reconèixer la situació en una reunió amb alts càrrecs econòmics. Amb un to poc habitual, el president rus va admetre que les reserves de gasolina s’han reduït i que els problemes de subministrament encara persisteixen en algunes zones del país. “Hi ha dificultats per als conductors i per a les empreses”, va dir, afegint que “encara hi ha cues a les gasolineres”.
El Kremlin, que acostuma a minimitzar qualsevol senyal de debilitat interna, ha començat a estudiar mesures com la restricció parcial de les exportacions de dièsel i la creació d’un grup de treball específic per gestionar la crisi de combustible. També s’ha advertit del possible impacte en el sector agrícola, especialment sensible en els mesos vinents.
La situació té una càrrega simbòlica evident. Durant anys, Rússia ha estat acusada d’utilitzar l’energia com a arma estratègica, especialment contra Ucraïna, atacant infraestructures elèctriques i de calefacció amb l’objectiu de desgastar la població civil. Ara, aquest mateix model sembla revertir-se parcialment en sentit invers.
Ucraïna i els seus atacs precisos
Ucraïna defensa que els seus atacs són precisos i dirigits contra objectius militars o estratègics, i argumenta que formen part d’una resposta necessària a una guerra prolongada. En paral·lel, alguns responsables occidentals interpreten aquesta campanya com un intent d’augmentar la pressió interna sobre el Kremlin.
Tot i això, analistes internacionals adverteixen contra lectures precipitades. El fet que Rússia afronti problemes puntuals de combustible no implica necessàriament un canvi immediat en la seva estratègia. El poder polític de Vladímir Putin s’ha construït durant dècades sobre una idea de control i resistència que fa poc probable un gir sobtat.
A Moscou, però, les cues a les gasolineres tenen un efecte difícil d’ignorar. No només per la incomoditat quotidiana, sinó pel que simbolitzen: una guerra que ja no es viu només lluny del centre, sinó que comença a entrar, lentament però de manera visible, dins la rutina dels ciutadans russos.