Després de bombardejar Kíiv amb míssils hipersònics Oréixnik, Rússia ha amenaçat aquest dilluns amb un nou atac sobre la capital ucraïnesa. El Ministeri d’Exteriors rus ha instat els ciutadans estrangers, inclòs el personal diplomàtic i els treballadors d’organismes internacionals, a abandonar la ciutat davant el risc d’una “imminent” onada d’atacs contra objectius militars ucraïnesos. En un comunicat, el Kremlin ha assegurat que les seves forces armades han iniciat “atacs sistemàtics” contra instal·lacions del complex militar-industrial d’Ucraïna a Kíiv, especialment contra centres vinculats al desenvolupament i preparació de drons que, segons Moscou, actuarien “amb l'assistència d'especialistes de l'OTAN”.
Segons el Kremlin, els nous bombardejos es dirigiran tant contra centres de presa de decisions com contra llocs de comandament militar i es presenten com una represàlia per l’atac ucraïnès del passat 22 de maig contra una residència d’estudiants en una zona ocupada per Rússia a Luhansk, el qual va deixar més d’una vintena de morts. Moscou ha insistit que els objectius es troben repartits per diversos punts de Kíiv, i per això ha reiterat la petició perquè els ciutadans estrangers i el personal diplomàtic abandonin la capital ucraïnesa “com més aviat millor”. Les autoritats russes també han advertit la població local perquè no s’acosti a infraestructures militars ni administratives vinculades al govern del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.
Moscou ha carregat contra el govern ucraïnès i els seus aliats occidentals arran de l’atac a Luhansk. Exteriors ha acusat “la junta de Zelenski i els seus patrocinadors occidentals” de demostrar “un menyspreu flagrant pel dret internacional” pel suport militar prestat a les forces ucraïneses. Segons Rússia, l’atac es va executar mitjançant un eixam de drons, però Ucraïna ha negat el bombardeig sobre la residència d’estudiants i ha assegurat que les seves operacions a Starobilsk tenien com a objectiu una unitat d’elit russa especialitzada en drons. Les autoritats ucraïneses han defensat que les seves accions s’ajusten al dret internacional humanitari.
L’amenaça de l’Oréixnik
La matinada de diumenge, Rússia va llançar un dels bombardejos més intensos sobre Kíiv des de l’inici de la guerra, amb un balanç de quatre morts i prop d’un centenar de ferits. L’atac va afectar tant la capital ucraïnesa com diversos punts de la regió metropolitana i va incloure l’ús de míssils hipersònics del programa Oréixnik, un sistema capaç de transportar càrrega nuclear. La confirmació per part del Kremlin de l’ús d’aquest armament ha incrementat la preocupació entre els aliats europeus d’Ucraïna. Dirigents com Friedrich Merz, Emmanuel Macron o Giorgia Meloni han condemnat l’ofensiva i han advertit que l’ús de l’Oréixnik afegeix un component d’intimidació estratègica al conflicte. Zelenski va denunciar que Rússia havia atacat una planta d’abastament d’aigua, incendiat un mercat i causat danys en habitatges i escoles. “És important que això no quedi sense conseqüències per a Rússia”, va afirmar.