Usain Bolt va necessitar 9,58 segons per convertir-se en l'home més ràpid de la història. Tiangong Ultra n'ha necessitat 9,39 segons per fer-ho més ràpid que qualsevol (humà o robot) en els 100 metres llisos. La comparació té trampa —el robo humanoide no competeix sota les regles de l'atletisme convencional i la seva marca no és, evidentment, cap rècord homologable per World Athletics—, però la imatge resulta, si més no, curiosa i reveladora: un robot humanoide ja pot recórrer 100 metres més de pressa que qualsevol ésser humà que ho hagi fet mai. Tiangong Ultra no va aixecar els braços, per celebrar-ho, no va fer la volta d'honor ni va imitar la cèlebre celebració de Bolt. Ja han après a córrer més de pressa que nosaltres; ara encara han d’aprendre a frenar. Va acabar estampant-se contra les proteccions de la meta, un gran matalàs vertical al final de la pista. Lightning (llamp), el seu rival, que va completar els 100 metres en 9,47 segons, també va caure i se'l van haver d'endur estirat en una llitera. Una metàfora de l'estat actual de la robòtica humanoide: les màquines ja poden superar els humans en algunes habilitats extraordinàries, però encara tenen problemes amb coses aparentment molt més senzilles. Això és precisament el que la Xina està intentant esbrinar aquests dies a Pequín.
🇨🇳🤖 El robot chino Tiangong Ultra corre los 100 metros en 9,39 segundos en Pekín, superando la mítica marca humana de 9,58 segundos de Usain Bolt. pic.twitter.com/y51osjzwwc
— Alerta Mundial (@AlertaMundoNews) August 23, 2026
Però aquest món evoluciona molt de pressa. Fa només un any, els primers Jocs de Pequín van provocar tants somriures com admiració. Robots que queien, futbolistes mecànics que xocaven entre ells i corredors incapaços de mantenir l'equilibri. Dotze mesos després, un d'ells ha passat de fer els 100 metres en 21,50 segons a 9,39. És probablement aquesta, més que la comparació amb Bolt, la xifra que hauria de cridar l'atenció. Els robots encara cauen. Encara s'estampen contra una paret perquè saben accelerar millor que frenar. Encara poden tenir més dificultats per plegar un llençol que per córrer a velocitats sobrehumanes. Però cada vegada cauen una mica menys i aprenen molt més de pressa. Els Jocs de Pequín tenen tota l'aparença d'un espectacle excèntric: humanoides fent kungfu, jugant a futbol o sortint de la pista en llitera. Però la Xina no hi està jugant. Està assajant els treballadors del futur.
Uns Jocs Olímpics sense humans
Des d'aquest dissabte i fins al 26 d'agost, el National Speed Skating Oval de Pequín, conegut com la Cinta de Gel i construït per als Jocs Olímpics d'hivern del 2022, acull la segona edició dels World Humanoid Robot Games (Jocs Mundials de Robots Humanoides). Les dimensions ja no són les d'una fira tecnològica per a especialistes. Hi participen 2.056 robots de 666 equips procedents de 16 països i sis continents, que disputen 1.301 competicions repartides en 51 disciplines. L'any passat només hi havia 280 equips: en dotze mesos, la participació ha crescut un 138% i el nombre de robots s'ha duplicat. Hi ha curses de 100, 400 i 1.500 metres, relleus, futbol, tenis de taula, gimnàstica, aixecament de pes, estirada de corda, dansa i arts marcials. I els rècords han començat a caure.
The humanoid Olympics are back: 2,056 robots, five days of racing, fighting, football—and actual work. 🤖🏅
— RoboHub🤖 (@XRoboHub) August 23, 2026
The 2nd World Humanoid Robot Games just opened in Beijing: 666 teams from 16 countries, competing across 51 events. Last year had just 26.
The speed jump is already… https://t.co/72PndSU7oq pic.twitter.com/vNNiG7dcXq
Tiangong Ultra, desenvolupat pel Beijing Humanoid Robot Innovation Center, que internacionalment opera amb la marca X-Humanoid, va completar els 100 metres en 9,39 segons, quan en la primera edició d'aquests mateixos Jocs, fa només un any, necessitava 21,50 segons. És a dir, en dotze mesos els robots han retallat més de la meitat del temps. Abans de la competició, Lightning, desenvolupat per Honor, una empresa tecnològica xinesa coneguda sobretot pels seus telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors, havia anat encara més ràpid: 9,32 segons en un entrenament, amb una velocitat punta de 14,5 metres per segon, més de 52 km/h. Els enginyers fins i tot li havien allargat les cames deu centímetres per ampliar la gambada.
🤖⚡🇨🇳 Le robot humanoïde « Lightning » d’Honor aurait couru le 100 m en 9,32 secondes, soit plus vite que le record d’Usain Bolt (9,58 s). À vérifier toutefois avant de parler de nouveau record : les conditions d’un test robotique ne sont pas forcément comparables à une course… pic.twitter.com/274rm2W2kB
— KRONIK Insights (@KRONIKInsights) August 22, 2026
Als 400 metres, Tiangong també ha deixat una marca sorprenent: 39,70 segons, davant dels 43,03 segons del rècord mundial masculí que Michael Johnson va establir el 1999 i que continua vigent. De nou, les condicions i les regles no permeten considerar-ho un rècord atlètic, però la comparació explica la velocitat amb què avança la tecnologia. I no només corren. En salt d'alçada des de posició estàtica, un altre humanoide ha arribat als 2,88 metres. És una prova diferent del salt d'alçada atlètic i, per tant, no és comparable directament amb els 2,45 metres del rècord humà, però torna a servir per mostrar fins on comencen a arribar les capacitats mecàniques d'aquestes màquines.
“Chinese robots can fly!” — The Tiangong Ultra robot performs a standing jump, reaching an astonishing height. #ChinaTech pic.twitter.com/R8ulABjjEG
— China News 中国新闻网 (@Echinanews) August 22, 2026
Córrer és fàcil; fer un llit, no tant
Però probablement la competició més important dels Jocs no passa a l'estadi. Dels 51 tipus de proves, 21 reprodueixen situacions del món real. I és aquí on desapareix bona part de la ciència-ficció. En un hotel, els robots han de transportar l'equipatge fins a una habitació, reposar tovalloles, sabatilles i ampolles d'aigua, retirar la roba bruta i fer el llit. En una biblioteca han de trobar llibres, tornar-los al prestatge correcte i identificar els que algú ha deixat fora de lloc. En altres proves han d'obrir taps, manipular petites peces, pesar substàncies o muntar eines. Tasques banals per a una persona que poden ser diabòlicament complicades per a una màquina. I també hi ha emergències. Vint-i-tres equips han participat en una simulació d'incendi en què els robots havien de detectar riscos, manipular equipament i actuar davant d'una situació imprevista. Només tres van aconseguir completar totes les tasques assignades.
Aquest és, en realitat, el gran examen. Un robot pot ser extraordinàriament ràpid perquè els seus enginyers l'han optimitzat per fer una sola cosa: córrer. Però el repte que pot transformar l'economia és aconseguir una màquina capaç de veure un entorn desconegut, entendre què està passant, decidir què ha de fer i manipular objectes diferents sense que una persona l'hagi programat pas a pas. Això és molt més difícil.
De l'espectacle a l'entrevista de feina
Per això aquests Jocs són alguna cosa més que una col·lecció de vídeos virals de robots caient a terra. Són una gegantina entrevista de feina. La pregunta ja no és si un humanoide pot donar una puntada de peu, ballar o guanyar Bolt. La pregunta és si podrà entrar demà en una fàbrica, un magatzem, un hospital, un hotel o, més endavant, una casa. La mateixa organització ha reforçat aquest any les proves d'autonomia. En curses com els 400 i els 1.500 metres o els relleus 4x100, per exemple, s'ha eliminat la intervenció humana durant la prova: el robot ha de prendre les seves pròpies decisions.
I aquí apareix la diferència fonamental entre automatisme i intel·ligència. Fer que una màquina repeteixi mil vegades un moviment en una cadena de muntatge fa dècades que és possible. Fer que el mateix robot pugui canviar de tasca, adaptar-se a un objecte que no havia vist mai o reaccionar quan alguna cosa surt malament és una altra història. Wang Xingxing, fundador de Unitree, una de les empreses xineses de robòtica més conegudes del món, ho admet: el gran salt arribarà quan aquests humanoides puguin rebre una ordre verbal i executar de manera fiable la majoria de les tasques en entorns desconeguts. Calcula que aquest punt podria arribar en entre dos i deu anys.
La nova indústria estratègica de la Xina
I aquí és on els Jocs deixen definitivament de ser esport. La Xina ha convertit els robots humanoides en una indústria estratègica. Pequín vol repetir una fórmula que ja li ha funcionat amb els cotxes elèctrics, les bateries o els panells solars: inversió pública, empreses privades, universitats, producció a gran escala i una ferotge competència interna per reduir costos i accelerar la innovació. Dels 666 equips presents als Jocs, 641 són xinesos. Hi participen 157 empreses i 200 universitats i centres d'investigació del país.
I els diners ja han començat a córrer gairebé tan ràpid com els robots. Unitree va debutar dimecres a la Borsa de Xangai i les seves accions van arribar a disparar-se un 629% durant la primera sessió. Finalment, van tancar un 460% per sobre del preu de sortida, deixant l'empresa valorada en aproximadament 50.000 milions de dòlars. És una valoració extraordinària per a una indústria que encara reconeix que la majoria dels humanoides no tenen un ús comercial massiu. Aquesta contradicció explica perfectament el moment.