Revés judicial a la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, per la seva decisió d'ocultar els missatges que va intercanviar amb el CEO de Pfizer, Albert Bourla, durant la negociació dels contractes de les vacunes contra la covid-19. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha anul·lat la denegació de la Comissió Europea de la sol·licitud de la periodista Martina Stevi del The New York Times per accedir als missatges intercanviats entre Von der Leyen i Albert Bourla, director general de Pfizer entre 2021 i 2022. El tribunal de primera instància de la Unió Europea ha determinat que la CE no va proporcionar una “explicació plausible” per justificar que no estava en possessió dels documents sol·licitats.
Missatges eliminats
El comunicat de la sentència assenyala: “La Comissió no pot limitar-se a afirmar que no té en el seu poder els documents sol·licitats, sinó que ha de presentar explicacions creïbles que permetin al públic i al Tribunal General entendre per què no poden trobar-se aquests documents”. I afegeix que la Comissió “no va explicar detalladament el tipus de cerques que suposadament es van realitzar per trobar aquests documents, ni va especificar els llocs en què aquestes cerques es van portar suposadament a terme”. A més, el TGUE apunta que el mitjà estatunidenc ha aconseguit “refutar la presumpció d’inexistència i de no possessió dels documents sol·licitats”.
El TGUE considera que la Comissió “no va aclarir prou si els missatges de text sol·licitats s'havien suprimit i, en aquest cas, si la supressió havia estat voluntària o automàtica”. En aquest sentit, tampoc es va aclarir si el telèfon mòbil de Von der Leyen “havia estat substituït en aquest interval de temps”. Així doncs, l'alt tribunal considera que les respostes aportades per Brussel·les en relació amb els missatges “es basen o bé en suposicions, o bé en informacions canviants o imprecises”, mentre que el mitjà que els va sol·licitar va aportar “elements pertinents i concordants que descriuen l'existència d'intercanvis” entre Von der Leyen i el directiu de Pfizer “en el context de la compra de vacunes per la Comissió a la referida empresa durant la pandèmia de covid-19”. En tot cas, la decisió judicial es pot recórrer davant la instància superior, el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE).
Von der Leyen descarta entregar els missatges
La reacció de la CE no s'ha fet esperar i ha dit que l'estudiarà abans de decidir els pròxims passos i d'aportar una "explicació més detallada". La portaveu principal de la CE, Paula Pinho, ha reaccionat a la sentència judicial i ha assegurat que tornaran a emetre una nova decisió per rebutjar l'entrega dels documents. Pinho ha explicat que analitzaran totes les crítiques del tribunal i les intentaran replicar "el millor que puguin" amb una justificació més detallada de les seves decisions. Des de Brussel·les defensen que "la transparència sempre ha estat de summa importància per a la Comissió i la presidenta Von der Leyen. Continuarem respectant estrictament el marc jurídic sòlid vigent per fer complir les nostres obligacions".
Per la seva banda, Von der Leyen no s'ha pronunciat sobre la decisió judicial i el tema tampoc s'ha tractat a la reunió del col·legi de comissaris aquest matí. A més, els comissaris que han comparegut per explicar els acords del col·legi s'han negat a contestar preguntes sobre aquest cas. Només al final de la compareixença, la portaveu de l'executiu ha respost a les preguntes dels periodistes sobre el Pfizergate.
Pfizergate
Durant la pandèmia de la covid-19, la Comissió Europea va impulsar un sistema de compra conjunta de vacunes entre tots els països de la UE. L'objectiu era aprofitar la capacitat de negociació conjunta com a bloc comunitari i evitar així les treves entre els països europeus per assegurar-se un subministrament preferent de les vacunes. Brussel·les va signar contractes confidencials amb diversos laboratoris, però va tenir greus problemes amb AstraZeneca. Segons la Comissió la farmacèutica no havia complert el contracte, i per cobrir aquest forat va sol·licitar més dosis a Pfizer durant la primavera del 2021. The New York Times va ser l'encarregat de publicar que Von der Leyen i Bourla havien negociat la compra de vacunes a través de trucades i missatges de text.
El cas batejat com a Pfizergate va esclatar el 2023 quan el diari va denunciar davant la justícia europea la negativa de Brussel·les a revelar el contingut dels SMS intercanviats entre Von der Leyen i Bourla quan lideraven les negociacions per la compra de milers de dosis de la vacuna de la covid. El mitjà acusa l'executiu de Von der Leyen de saltar-se les regles sobre l'accés públic als documents de les institucions europees vulnerant el dret a la informació. El 2021, va ser el mateix Bourla qui va reconèixer en una entrevista l'existència dels missatges, però des de Brussel·les van afirmar que el seu contingut no era rellevant i els van esborrar i era “impossible” compartir-los. Per la seva banda, el mitjà assegura que no els van registrar seguint el que marca el reglament europeu sobre l'accés a documents públics i, per tant, creu que els va descartar de forma “il·legal”.
Ja el 2022, la Defensora del Poble de la UE va demanar sense èxit a l'executiu comunitari que informés dels missatges entre Von der Leyen i Bourla fent referència a les regles de transparència que s'apliquen a la Comissió i va advertir que quan es tracta del dret d'accés públic a documents de la UE “és el contingut el que importa i no el suport o la forma”. També va reclamar una actualització de la llei que marca quines comunicacions s'han de conservar per incloure-hi els missatges de text que són “rellevants”.